Biografia
Fill de Francisco Salazar López (1850-1916), propietari d’un Almacén de Coloniales, natural d’Almargen (Màlaga), i de María Chapela Fernández (ca. 1856-1926). És el vuitè de nou germans. El petit, Esteban, va freqüentar el grup de la Generación del 27, secretari de Manuel Azaña i va residir a Londres on va dedicar-se a la tasca periodística i d’escriptor, i on funda i dirigeix l’Instituto Español de Londres. El gran, Pepe, fou historiador i escriptor, amic d’Ortega y Gasset.
Antonio estudia el batxillerat a Màlaga i la carrera de medicina a Barcelona, treballant com a ajudant de farmàcia per costejar-se els estudis. Es llicencia el 1920.
Un cop llicenciat fa suplències a Almatret (Lleida) i Castellar de N’Hug (Berguedà), i més tard a l’Aldea de San Nicolás a Gran Canària. En aquesta illa, el 1924, es casa per poders amb la barcelonina Emília Palau, professora de piano, amb qui va tenir un fill, August Salazar Palau (1928-2011), també serà metge.
L’any 1927 decideix emigrar al Perú, instal·lant-se a Lima, on obre consulta mèdica privada. Més tard opta per la plaça de metge titular a la ciutat de Huancané, capital del districte peruà del Llac Titicaca, i posteriorment és metge de la companyia minera nord americana American Smelting and Refining Company, amb seu a Nova York, de la qual n’era propietària la família Guggenheim i que tenia explotacions mineres a diferents llocs del món.
Rep durant un temps formació en cirurgia, traumatologia, ginecologia i medicina tropical als Estats Units i torna al Perú a treballar per la filial Northern Peru Mining and Smelting Company, a l’Hospital de Quiruvilca, ocupant-se també d’altres hospitals de la zona dels Andes com Pataz, Shorey i Samne.
L’any 1934 retorna a Espanya, però abans de reincorporar-se a una feina de metge , contacta de nou amb l’American Smelting and Refining Company i tria la plaça de metge de l’Hospital de Tarkwa, a la Costa d’Or, actualment Ghana, on treballa per la filial anomenada Tarkwa Gold Areas Ltd. (1934-1935).
A partir de 1936 viu a l’Empordà. Primer exerceix de metge a Roses, on substitució al metge Josep Coma Moragas, lloc on passa la Guerra Civil. Durant aquest període s’encarrega de l’organització d’un Hospital de guerra, habilitat en un xalet de la família Rahola, per fer front a les urgències i els ferits de guerra. A l’entrada de les tropes franquistes el febrer de 1939, és nomenat gestor de la primera Comissió Gestora franquista, un càrrec que ocupa del 9 de febrer al 3 de juliol de 1939.
Després de la guerra, baixa un dia a la setmana a Barcelona per assistir a les sessions operatòries de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i per establir contacte amb col·legues; com els doctors Joan Puig-Sureda, Jaume Pi Figueras, Antoni Llauradó, Vicenç Artigas o Josep Masferrer, amb els quals va mantenir amistat.
L’any 1942 accepta l’oferiment dels doctors Xavier de Requesens Torres i Antonio Raventós Moragas, propietaris de l’entitat asseguradora Previsora Española de Especialidades S.A., que havia posat en marxa la Clínica Ampurdán a Figueres, d’ocupar-se de les urgències de la clínica. Aquesta circumstància el porta a traslladar-se a Figueres, l’any 1943. L’any 1948 es tanca la Clínica Ampurdán, i es traslladen els serveis a la Clínica Cataluña de Figueres.
L’any 1946, esdevé per oposició tocòleg titular de Figueres, i automàticament metge de la Seguretat Social amb plaça a l’Hospital de Figueres. Des del punt de vista de la pràctica mèdica, el Dr. Salazar és un dels pioners en la introducció a la comarca de les tècniques del “part sense dolor”. L’any 1968 es jubila i marxa a viure a Barcelona.
A Figueres, juntament amb un grup d’amics melòmans va constituir l’Associació de Música de Figueres (1952-1965), que, anys a venir, tindria continuïtat en l’associació Joventuts Musicals.
IPG
