Pediatre impulsor de la Neurologia infantil a Catalunya
Biografia
Estudia a la Facultat de Medicina a de Barcelona i es llicencia l’any 1949. En els anys d’Universitat, forma part del Front Universitari de Catalunya (FUC), una organització clandestina de resistència antifranquista. Acabada la carrera, fa diferents estades per ampliar estudis de Neurologia i Pediatria a Londres becat pel govern anglès (1953-1954, 1963 i 1964), a Paris becat pel francès en (1954, 1957 i 1960) i a Chicago (1955-1956. L’any 1966, es doctora amb la tesi Contribución al estudio de la lateralitat en la infància, dirigida pel professor M. Cruz.
Instal·lat a Barcelona, treballa a l’Hospital Clínic i a l’Hospital d’Infecciosos, l’actual Hospital del Mar. És capdavanter en la introducció de la Neurologia infantil a Catalunya i esdevé expert en pulmons d'acer. Cap del Servei de Poliomielitis i de Reanimació Neurorespiratòria de l'Hospital de Nostra Senyora del Mar (1957-1982), afronta les grans epidèmies de poliomielitis prèvies a les vacunacions. És, també, cap del Servei de Neuropediatria de l'Institut Neurològic Municipal (1975-1982) i consultor de Neuropediatria de l’Hospital Clínic alhora que col·labora amb l’Spastic Society de Londres fins als anys 1980 i és consultor de Neuropediatria a la Clínica Pediàtrica de la Universitat de Barcelona.
Frederic Corominas és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina com a premi pel seu treball Poliomielitis a Barcelona en el curso del año 1958.
La seva actuació docent es centra fonamentalment com a professor encarregat de càtedra a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (1968-1985), professor durant 10 anys a la càtedra de Pediatria del professor M. Cruz de la Facultat de Medicina i professor adjunt de Patologia General de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1982).
Impulsor de la vida associativa de les societats científiques, és elegit secretari de la Societat Catalana de Pediatria (1961-1965) i president de la Societat Catalana de Neuropsiquiatria Infantil (1975-1977). Corominas Beret és el promotor de la creació de diverses societats al si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears on és elegit pels càrrecs de secretari general (1964-1972) i vicepresident primer (1972-1980). Impulsa la realització de les Reunions Anuals (Manresa, Mallorca, Menorca, entre d’altres, i el 1970 a l’Alguer). Assumeix la secretaria general del 10è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, el congrés de la represa del 1976 i motiu pel qual és amenaçat de mort pels Guerrilleros de Cristo Rey.
Humanista i políglota, parla correctament l’anglès, el francès, l’italià i es defensa bé en alemany. Llegia els clàssics directament en llatí. Amant de l’art i la cultura i àvid de coneixement d’altres cultures i filosofies, promou al si de l’Acadèmia l’organització de viatges de coneixement i culturals.
L’espiritualitat és, també, molt important per a ell i és un estudiós de les grans religions del món. En jubilar-se, cursa la carrera de Teologia a la Universitat de Barcelona i es gradua amb una tesi sobre la litúrgia càtara.
NCD
