Galeria de metges

Fill d’un mestre, al poc de néixer, la família va a viure a Sitges on coneix Santiago Rusiñol. Posteriorment, es traslladen a Barcelona. El 1929, acabat el batxillerat per, primer, fent estudis de magisteri en la qual es llicència el 1933. Un any abans, amb divuit, ha ingressat a la Facultat de Medicina i inicia la seva carrera esportiva. En principi, juga de porter a Badalona, després, al Real Club Deportiu Espanyol (RCDE) i, finalment, al Màlaga.

En esclatar la Guerra Civil, encara és estudiant de medicina. El 31 d’agost de 1936, s’incorpora a la columna ''Los Aguiluchos'' de la FAI. El novembre del mateix any, s’examina de les tres assignatures que li queden per ser metge per, tot seguit, col·legiar-se al Col·legi de Metges de Catalunya el 28 de maig de 1937. Durant la guerra, s’està als fronts d’Huerrios i Barbastro d’Osca, Puebla de Hijar de Terol, Pinell de Bureu, Tivissa i Ulldemolins a Tarragona, Igualada, Manresa i Montserrat aBarcelona, la Seu d’Urgell a Lleida i Ribes de Freser i Banyoles a Girona. Torna presoner a Barcelona però, gràcies a la seva relació amb el RCDE, no pateix represàlies quan acaba la guerra. Ha d’examinar-se de les assignatures que ja havia aprovat el 1936 i tornar a col·legiar-se. Després, per mediació de Ferran Martorell entra a formar part de l’equip quirúrgic de Joan Puig-Sureda, que s’ha fet càrrec interinament de la càtedra per l’absència de Joaquin Trias, catedràtic de la Clínica Quirúrgica B de l’Hospital Clínic de Barcelona a l'exili. L’arribada del catedràtic Pere Piulachs desperta l’interès de Joan Navés per la medicina esportiva. El 1945, presenta la seva tesi doctoral sobre l’'Embriología e Histología de los Meniscos de la Rodilla'.

El 1948, el doctor Navés és un dels fundadors de la Mútua General Esportiva i de l'Escola Catalana de Traumatologia de l'Esport. Entre els anys 1947 i 1957, els seus èxits professionals se succeeixen amb celeritat. És metge dels esportistes d’èlit dels cinquanta, opera futbolistes dels equips de tota Espanya i a gent important. També, és responsable mèdic de l'Espanyol i responsable de l'arribada de Mario Cabanes als serveis mèdics del Club.

El 1954, va a treballar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a les ordres del doctor Josep Maria Vilardell. El 1956, assisteix d’una lesió de genoll el marquès de Villaverde, gendre de Francisco Franco, fet que li dona renom a tota Espanya. Aquest mateix any i fins a la seva jubilació, passa a formar part de l’equip mèdic de la Clínica Plató. El 1982, opera Gala, l’esposa de Dalí, d’una fractura de fèmur i augmenta més la seva fama de ser el traumatòleg de més prestigi del moment a tota Espanya.

Joan Navés és autor de diversos llibres i nombrosos articles que es publiquen a diferents revistes de referència nacionals i internacionals. Té, a més, una clara vocació docent que duu a terme a la Clínica Plató, on organitza els Cursos de Cirugía Ortopédica y Traumatología para Postgraduados (1970) i el Curs de l'Escola Catalana de Traumatologia de l’Esport (1980), ambdós amb continuïtat ininterrompuda fins al 1985.

Membre de múltiples societats científiques nacionals i internacionals com la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, l'Associació Espanyola de Cirurgians, la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la Federació Internacional de Medicina Esportiva, la Societat Francesa d'Ortopèdia i Traumatologia, la Societat Italiana d’Ortopèdia i Traumatologia i la Societat de Cirurgians de París. Navés és ponent en el primer Congrés de Previsió i Medicina de Futbol que se celebra a Madrid el 1954 així com a la XII Assemblea Nacional de Cirurgians del 1956 a Mèxic 1956, essent vicepresident de secció.

Gran afeccionat a la pintura, des del 1967, Joan Navés agafa la pintura d’una manera seriosa i fa algunes exposicions amb èxit. Amb la jubilació, intensifica aquesta faceta tot afirmant que el dibuix i la pintura han format part de la seva vida des de sempre. En els últims anys, els seus despatxos de Barcelona i Sitges els converteix en estudis de pintura.