Galeria de metges

De pare camperol, Jaume Domingo Puig, i de mare pentinadora, Dolores Mas Rull, neix i creix a Tàrrega, l’Urgell, en una família humil amb pocs recursos. Pot cursar el batxillerat, i posteriorment els estudis universitaris, mercès al suport de l’Escola Pia, de la qual es considera un més dels escolapis seglars de l’ordre.

Dels 11 als 18 anys fa d’ajudant a la Farmàcia Robinat de Tàrrega amb un sou d’una pesseta al dia. Allà, i arran de l’afecció per tuberculosi d’un oncle proper, agafa interès per aquesta malaltia i hi realitza proves d’orina per detectar el bacil de Koch. Neix així la seva vocació mèdica i com a tisiòleg.

Als 18 anys, ja després de la Guerra Civil, es reincorpora als estudis de batxillerat. Alhora, treballa primer al servei de correus com a carter, amb un sou de sis pessetes al dia, i després a l’empresa d’energia FECSA, on accedeix inicialment per cobrir l’absència del seu germà Francesc cridat a files i on se li proposa un pròsper futur professional. Ho refusa per seguir la vocació mèdica iniciada anys abans a la farmàcia.

Es trasllada a Barcelona i per poder estudiar i mantenir-se cursa els primers quatre anys de la carrera com a alumne lliure, alhora que treballa com a ayo a l’Escola Pia de Balmes. Els dos últims anys, i gràcies als bons resultats acadèmics, obté una beca del ministeri i es converteix en alumne oficial. Mentre és estudiant universitari entra com a intern a diversos serveis de l’Hospital Clínic adscrit a la facultat i, alhora, va als Dispensaris Blancs d’atenció a tuberculosos a aprendre a interpretar radioscòpies amb el Dr. Conrad Xalabarder.

Acaba la carrera el mes de juny del 1948, assumeix les substitucions d’alguns pobles de Ponent. Pocs mesos a Tremp, i després tres anys a Verdú, cobrint una baixa per malaltia. El 1950 guanya l’oposició per ser metge titular al poble del costat, Montornès de Segarra, i acaba fent de metge a les dues poblacions.

A la Festa Major de Verdú d’aquell any coneix la Carme Salvany Gilabert, amb qui, l’abril del 1951, es casa a Montserrat. Alhora, i animat pel Col·legi de Metges de Lleida, deixa la plaça de Verdú i es trasllada a Tàrrega, on fa de director dels nous serveis mèdics de la Clínica del Perpetuo Socorro de la mutualitat Unión Médica de Lérida.

El 1952 guanya la plaça de metge titular a la capital de l’Urgell, i assumeix de manera regular l’atenció als pacients de l’Hospital municipal de Tàrrega. Actiu i socialment compromès, aviat esdevé el representant del cos de metges titulars al Col·legi de Metges de Lleida, des d’on, durant 20 anys, fa a Madrid diverses propostes, inclosa la promoció del que anomenem metge de capçalera o metge de família.

En una època en què la tuberculosi ja està més controlada i la presència de cotxes i de tractors va en augment Domingo decideix orientar la seva carrera a l’especialitat de traumatologia i ortopèdia. És conscient que Tàrrega és un important nus viari de comunicacions i que des d’Igualada a Lleida no hi ha cap centre sanitari per l’atenció als accidentats. És aleshores que passa una temporada adquirint experiència al servei d’urgències de l’Hospital Clínic i al centre de traumatologia de l’Hospital Cochin a París, estades que propicien també una formació mèdica continuada de per vida.

Decideix fundar a Tàrrega un centre de traumatologia amb el nom de Clínica del Carme, en honor de la seva esposa, on crea un servei d’urgències. La clínica també és l’habitatge familiar i amb el temps s’afegeix un quiròfan, dues habitacions clíniques i una nova sala d’exploracions i de rehabilitació, i també assumeix un servei d’ambulància pel trasllat dels pacients més crítics. Domingo es converteix en un metge molt reconegut a Tàrrega i a tota la regió.

L’eclosió professional a la Clínica del Carme s’esdevé simultàniament al ràpid creixement de la família, amb quatre filles, una de les quals mor poc després de néixer, i quatre fills. De tota la colla, una esdevé metgessa i dos, metges.

Ben aviat es fa evident la manca d’espai i la necessitat de millorar la conciliació laboral i familiar. Ni la possibilitat d’atendre els accidentats a l’hospital local ni la seva proposta d'un centre assistencial entre Tàrrega i Cervera tenen massa futur. Sense massa més sortides, entusiasta i dinàmic, imaginatiu i amb capacitat d’enfrontar-se a qualsevol dificultat amb la convicció de poder resoldre el problema, amb l’esposa inicien la construcció, i el 1968 inauguren, una nova Clínica del Carme. Amb cinc-cents metres quadrats per l’assistència bàsica, d’urgències i d’hospitalització, inclou dues sales d’espera, dos despatxos, dues sales de cures i una sala de raigs X, quiròfan, una sala de rehabilitació i sis habitacions clíniques. El centre esdevé ben aviat centre referent de la Dirección General de Tráfico, amb un servei públic d’ambulància permanent, amb xofer i practicant sanitari. L’activitat assistencial, docent i de recerca, diversificada i sense aturador, va incorporant altres professionals sanitaris i rep l’estímul d’alumnes de medicina i metges i metgesses en pràctiques d’arreu del món. Amb tot això torna a plasmar a la pràctica els valors recollits al seu exlibris: l’ideal, la medicina; les eines, la constància i la fe.

A 72 anys es jubila a la casa de Barcelona on, arran del seu tarannà inquiet i de la seva vocació de servei, participa tant en activitats mèdiques col·legials com en diverses accions humanitàries. Ben aviat, però, la seva estimada esposa, companya personal i professional de tota una vida, és diagnosticada d’una malaltia neuro-degenerativa incapacitant i uns anys després mor a 71 anys.

A 79 anys decideix traslladar-se a casa d’una de les filles a Pallejà. Enèrgic, servicial i inquiet com sempre, els viatges en cotxe a Tàrrega i a Barcelona són freqüents i el juny de 2003 té un accident de carretera a prop de Cervera. Sense una alternativa hospitalària propera, es traslladat a l’hospital de Lleida i posteriorment a un sociosanitari de Barcelona. Restà en coma durant 10 mesos fins a la seva mort a 82 anys.

Arran d’una iniciativa popular encapçalada per la Rosa Viles Alsina, el dia 24 de setembre del 2021 l'Ajuntament de Tàrrega posa el nom de Dr. Josep Domingo i Mas a la plaça on s’ubica l’edifici de la primera Clínica del Carme. Aprofitant aquest esdeveniment, i commemorant alhora el centenari del seu naixement, la família Domingo-Salvany li ret un afectuós homenatge públic amb diferents actes a la ciutat de Tàrrega.