Galeria de metges

Com si hagués estat predestinat per a la seva futura dedicació professional, Marià de Vilar neix a Vic el dia 16 d'octubre del 1846, casualment el mateix dia que el dentista William Morton feia la primera demostració pública de l'anestèsia amb èter sulfúric a l'Hospital General de Massachussets, a Boston. Neix a la capital d'Osona de manera accidental, ja que la famiília De Vilar acostumava a viure a la seva casa pairal a Sant Boi de Lluçanès (Lluçanès). El 1869, obté el grau de batxiller a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança de Lleida i el mateix any inicia els estudis de medicina a la facultat de Barcelona.

Durant la seva estada a la universitat, el 15 de gener de 1872, Vilar i quatre estudiants més -Salvador Cardenal, Josep Antoni Barraquer Roviralta, Joan Viura Carreras i Manuel Riba Bassols- funden una societat o cenacle que anomenen 'El Laboratorio', amb la finalitat de poder dur a terme les pràctiques experimentals que, segons aquests alumnes, la facultat no els hi facilitava. L'any 1878, aquest grup, al qual s'hi sumen alguns professors del claustre, es fusiona amb una altra entitat, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, que dóna lloc a l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, institució que perdura fins a l'actualitat.

L'any 1880, poc abans d'acabar la carrera -Marià de Vilar es llicencia el 1881- entra a treballar a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona com a ajudant del cap de cirurgia, el seu company Salvador Cardenal, amb qui col·labora en les primeres ovariotomies i laparotomies que es duen a terme en aquell centre hospitalari. Cardenal, introductor de la cirurgia antisèptica a Catalunya, considera que la seguretat en l'administració de l'anestèsia és una condició imprescindible per poder avançar en la tècnica quirúrgica. També, està convençut que aquesta seguretat només s'obtindrà si la persona encarregada d'aquest menester és sempre la mateixa. Per aquesta raó, encomana a Marià de Vilar la tasca de metge 'anestesiador' en totes les seves intervencions, denominació que el metge de Vic utilitza quan s’inscriu al Col·legi de Metges de Barcelona. Molts anys abans que l'anestesiologia fos reconeguda com a una especialitat mèdica, Vilar es converteix en un pioner d'aquesta moderna disciplina.

Quan l'any 1888 Salvador Cardenal inaugura la seva Clínica privada al Passatge Mercader de Barcelona, des del primer moment, Vilar s'incorpora al quadre facultatiu juntament amb els seus col·legues Girona Trius i Cardenal Navarro. Sense deixar mai del tot la pràctica de la cirurgia, el seu paper principal continua sent el de metge encarregat de les anestèsies.

Marià de Vilar deixa poca obra escrita, però en un escrit de l’any 1896 -amb una experiència de divuit anys administrant anestèsics- afirma que ha practicat personalment 1477 anestèsies sense cap mort i només ha tingut setze accidents greus. Es declara partidari del cloroform enfront de l'èter i recomana com a condicions per practicar correctament l'acte anestèsic: l'estudi previ del pacient, la bona qualitat de l'agent utilitzat i unes característiques determinades per part de la persona responsable. Vilar pensa que l''anestesiador' ha de reunir una sèrie de requisits: conèixer les normes del procediment, haver presenciat moltes anestèsies i estar dotat de la capacitat de mantenir la seva atenció al llarg de tot l'acte quirúrgic.

Tot i la importància del seu paper, la figura de Marià de Vilar de Fontcuberta resta com la d'un col·laborador fidel i eficaç de Salvador Cardelnal, amb un protagonisme que queda enfosquit per la lluentor del seu mestre i company.

Marià de Vilar mor al seu domicili del carrer Borrell de Barcelona el dia 14 de febrer de 1923.