Galeria de metges

Alumne intern per oposició de la càtedra de Patologia Quirúrgica que dirigeix Joaquim Trias i Pujol de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1925 fins a l’any 1927, anys de l’acabament de la carrera i de llicenciatura. L’any següent, es doctora a la Universitat Central de Madrid. De tornada, el 1928, guanya l’oposició a metge de guàrdia del Servei d’Urgències Cirurgia de l’Hospital Clínic on hi treballa fins al 1932. A més, des del 1929, és professor ajudant de classes pràctiques de l’assignatura de Patologia Quirúrgica i Anatomia Topogràfica i Operacions de la Facultat de Medicina.

El setembre del 1932, guanya una plaça de metge de la Beneficència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona però sembla que no l’arriba a ocupar perquè és l’any en què trasllada la seva residència a Girona on, a partir d’ara, hi desenvoluparà tota la seva carrera professional fins a la seva jubilació. És el mateix moment en què funda com a director i propietari la Clínica Sant Narcís de Girona juntament amb el seu germà Josep M Bofill Pascual comptant amb els també germans i companys Josep M Muñoz Arbat i Cinto Muñoz Arbat, cirurgià i ginecòleg respectivament.

Molt lligat a Banyoles, l’any 1933, Manuel Bofill hi obre un dispensari mèdic en uns vells locals del carrer de l’Abat Vallespirans on visita gratuïtament els infants i adolescents que assisteixen al ‘Casal Parroquial de la Sagrada Família’ que dirigeix Magdalena Aulina des del 1931 amb unes noies que, arribades de Barcelona, comparteixen els seus ideals de vida i apostolat. Aquesta religiosa banyolina és la fundadora de l’Institut Secular d'Operàries Parroquials al qual Manuel Bofill hi estarà lligat tota la seva vida a qui acompanya també en les seves estades a Cantonigròs on coincideix més d'una ocasió amb el metge Josep Alsina Bofill.

Esclatada la Guerra Civil, s’interrompen les activitats de la Clínica en el moment que les Germanes Carmelites que s’encarreguen de les cures d’infermeria han d’absentar-se a causa de la persecució que pateixen. És un temps curt perquè s’organitza el grup de les Operàries Parroquials de Magdalena Aulina i també per metges, practicants, auxiliars de clínica i altre personal sanitari que recuperen l’activitat clínica prebèl·lica.

Ja a la postguerra, entre els anys 1945-1950, Manuel Bofill construeix una nova clínica al mateix lloc on hi havia la primitiva Clínica Sant Narcís. És la Clínica Bofill de Girona, més gran, dotada de les millors condicions tecnològiques de l’època i a la que s’incorporen altres especialitats quirúrgiques, com l’Oftalmologia, l’Otorinolaringologia i la Urologia. A partir de l’any 1952, la direcció i el personal de la Clínica passen a càrrec de les filles espirituals de Magdalena Aulina que, amb gran encert i grans dosis de la laboriositat i dedicació, contribueixen de manera essencial a l’èxit que assoleix la nova clínica. És el 1955 quan l'establiment passa a ser propietat de l’Institut Magdalena Aulina (IMA) però també quan pren el nom definitiu de Clínica Bofill de Girona.

El 1953, segons es publica al BOE del 26 d’octubre de 1954, es fa efectiu el nomenament de Manuel Bofill com a especialista en Traumatologia del “Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE)” de la Província de Girona.

Home profundament religiós, franc i modest que -com senyalen els seus biògrafs- defuig premis i reconeixements, Manuel Bofill és nomenat president honorari del Col·legi de Metges de Girona i, també, de l’’Igualatori Mèdic’, centre del qual n’havia estat vicepresident. Finalment, el 1974, és el Consell de Col·legis de Metges d’Espanya qui li ret homenatge i inscriu el seu nom en el ‘Quadre d’Honor dels Metges Espanyols’.

Manuel Bofill i Pascual, que mor sense descendència directa, és enterrat al panteó de l’Institut Magdalena Aulina de Barcelona.