Galeria de metges

Fill de Lluís Vehí i de Clara de Cabrera, neix a La Bisbal d'Empordà en el si d'una família amb metges, literats i polítics. Fa els estudis de batxillerat a l'internat del Collell, centre religiós i seminari menor amb estudis oficials de batxiller i comerç de nivell elevat. L'any 1928, el pare el matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona exhibint el títol de batxiller i pagant quatre pessetes, quedant matriculat així, tan fàcilment com es feia llavors. Els dos primers cursos de la carrera de Vehí de Cabrera fins al 1930, es veuen interromputs pel diagnòstic de tuberculosi que li fa Lluís Sayé, iniciant un periple per diferents centres per a malalts tuberculosos. Així passa pels sanatoris del Montseny, Les Gavarres, Els Àngels i Maçanet de Cabrenys, en total quatre anys on coincideix amb interessants companys de 'cura' i que li donen molt per escriure.

Un cop donat d'alta en un moment de convulsions polítiques i en un clima prebèl·lic, Vehí de Cabrera marxa a la Universitat de Salamanca per acabar la carrera on, avançant dos cursos, hi fa un examen lliure l'any 1935 i torna a Girona. D'ací, veient l'estat de revolució i les morts pels Comitès, fuig cap a França on s'hi està treballant fins que pot marxar a Sant Sebastià i s'inicia en la professió mèdica a la Policlínica del Requetè, centre de caràcter carlista on s'ha apuntat per la influència de la seva ascendència familiar.

Pocs mesos després d'acabada la Guerra Civil i de l'entrada dels nacionals, Vehí de Cabrera retorna a la capital gironina amb el nomenament, que li atorga el requetè, de cap de Sanitat de Girona on, malgrat la precarietat imperant, ha d'organitzar els recursos sanitaris disponibles i posar en marxa la primera campanya de vacunació contra la verola a la província. Poc després, el governador civil, el nomena també membre del Consell Directiu del Col·legi de Metges de Girona però no triga a dimitir, posant fi a aquesta trajectòria professional. Vehí de Cabrera decideix posar-se a preparar el doctorat a la vegada que comença a fer de metge d'Assistència Pública Domiciliària (APD) a Arbúcies. Així, el 1941, a la Universitat Central de Madrid llegeix la la tesi Sobre el tratamiento de la enfermedad raquítica con dosis única masiva de vitamina D2.

De tornada, Vehí de Cabrera continua fent de metge d'APD a Arbúcies fins al 1943, moment en què obté per concurs la plaça de cap de Pediatria de l'Hospital Provincial de Girona. És també fins al 1961, metge consultor de l'Obra Auxili Social i de la Quinta de Salut Aliança de Girona des de 1945. Paral·lelament, amb minses pagues, obre despatx a Girona i treballa d'inspector a la Mútua General d'Assegurances perquè, prèviament, havia fet un extens estudi de les societats d'ajuda mútua de la província, un treball que fa arribar – a través del doctor Mendoza, cap de la Mútua- a Girón de Velasco, qui en aquest moment està treballant en la implantació d'un sistema de Seguretat Social.

Pediatre i puericultor des del 1940 i, posteriorment, especialista també en Hematologia i Hemoteràpia, Radiologia, Endocrinologia i Nutrició a més de ser-ho en Angiologia Pediàtrica, Vehí de Cabrera assisteix assíduament al Servei de Pediatria de l'Hospital de Sant Pau i de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona amb el professor Rafael Ramos amb qui prepara la tesi sobre la vitamina D i el raquitisme.

Pediatra al servei de l'OMI i consultor del SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad), Vehí de Cabrera és cap del Servei de Pediatria i Puericultura de la Residència Sanitària Álvarez de Castro de Girona el 1957 i ocupa el càrrec fins a la seva Jubilació el 1982. Aquest Servei actua com a filial de l'Escola de Pediatria de la Càtedra de Pediatria del professor Cruz Hernández de la Facultat de Barcelona i, des del 1978, és on s'han pogut formar nombrosos especialistes a l'Escola de Pediatria de Girona.

Membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i distingit amb la Creu Blava de la Seguretat Social el 1978, Vehí de Cabrera és un conferenciant didàctic, autor de diversos treballs científics entre els que cal destacar Puericultura Pràctica, llibre publicat el 1949 i que en els anys cinquanta es converteix en un autèntic best-seller al país i a l'Amèrica Llatina. A més, candidat al Planeta, publica algunes obres literàries amb memòries, poemes i narracions com A raig de càntir. Memòries d'un metge empordanès del 1987.

Lluís Vehí de Cabrera es casa amb Montserrat Torra Margenat el 1944 i té tres filles i un fill però cap ha seguit la professió mèdica familiar.