Galeria de metges

Neix a Barcelona, a la vila de Gràcia, el 26 de juny de 1899. Fill del metge Jaume Peiró Comes, també homeòpata, que presenta la Contribución al Catálogo General de la Literatura Homeopática a l’International Homeopathic Council, celebrat a Barcelona el 1924. El mateix any, Enric Peiró Rando es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es dóna d’alta al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) amb el número 686. Té com a mestre August Pi i Sunyer amb qui mantindrà una ferma amistat tot i el seu exili a Veneçuela en l’època de la postguerra. El 1921, durant la Guerra d’Àfrica, exerceix de metge a l’Hospital de Campanya de Melilla. Després, el 1926, es casa amb Maria Cristina Fontevila Olivé amb qui té una filla, Montserrat.

Entre els anys 1926 i 1979, és metge de número en l’especialitat d’Homeopatia a l’Hospital Nen Déu de Barcelona. És president de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona des de l’any 1943 fins al 1981. En aquest període, reorganitza l’especialitat i aconsegueix el seu reconeixement i l’Homeopatia torni a tenir una activitat acadèmica a la seu del COMB. En aquests anys i fins a la seva jubilació, manté un intens intercanvi epistolar amb distingits col·legues d’arreu del món.

L’any 1953, és nomenat vicepresident de la Lliga Mèdico Homeopàtica Internacional per Espanya. Deu anys més tard, és el secretari organitzador del Congreso Español de Medicina Homeopática que es celebra a Barcelona amb l’assistència de metges de tot arreu. El 1960, Enric Peiró és un dels socis fundadors de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. Anys després, el 1972, s’encarrega de fer el discurs inaugural del XXVII Congrés Mundial d’Homeopatia a Brussel·les, presidit per la Reina Fabiola. Un any més tard, és inscrit en el llibre d’honor dels metges espanyols. Posteriorment, és distingit amb la medalla de la Legió d’Honor de la República Francesa.

El doctor Peiró Rando és autor de nombrosos articles que defensen l’Homeopatia tant a la premsa de l’estat espanyol com a les revistes estrangeres. L’any 1956, rep el Premi Moger pel seu treball Hahnemann i la medicina homeopàtica i, dos anys després, publica Carta abierta al Ilustre profesor Don Pedro Lain Entralgo on li refuta alguns dels conceptes en referència a l’Homeopatia que exposa al seu llibre d’Història de la Medicina.

L’any 1981, a l’edat de 82 anys i després de 57 anys de pràctica mèdica, defensa i ensenyament de l’Homeopatia, es retira a Lleida i ens deixa quatre anys després.

L’any 1990, a títol pòstum i en reconeixement a la seva tasca, se li atorga la Medalla d’Or de l’Acadèmia Mèdico‐Homeopàtica de Barcelona (AMHB), coincidint amb el centenari de la seva fundació i on Enric Peiró Randó té una aula al seu nom. També, el 1991, l’AMHB crea el Premi Peiró Rando d’Homeopatia. Finalment, l’any 2013, aquesta institució edita el seu llibre Manual de medicina homeopática, para uso de familias (homeopatía de urgencia), escrit amb l’objectiu d’ajudar en les primeres manifestacions de les malalties, on parla d ‘educació sanitària i, a mes, s’esdevé un testimoni històric de l’Homeopatia de la postguerra.