Galeria de metges

Fill d’Antoni Pelegrí Nicolau, advocat i alt funcionari, primer, de la Mancomunitat de Catalunya i, després, de la Generalitat. Joan fa els estudis primaris als Escolapis de Sant Antoni perquè la família viu a la Ronda de Sant Pau fins que, van a viure al Portal de l’Àngel i, llavors, continua estudiant als Escolapis del carrer Diputació però és molt més tard quan obté el títol de batxiller per l’Institut Maragall, és l’any 1933 i ja té 23 anys.

L'any 1926, trobem Joan Pelegrí treballant com a catequista al barri d'Hostafrancs, al Centre Instructiu de la Mare de Déu de Montserrat i de Sant Francesc Xavier, conegut com el 'Montserrat-Xavier', creat per la Congregació Mariana Universitària de Barcelona el 1904. Joan Pelegrí, a qui tothom coneix com a 'Pele', s’esdevé l'ànima d'aquest centre durant més de seixanta anys. Compagina la tasca al Centre Montserrat-Xavier amb els estudis de batxillerat i els de Medicina que comença a la Universitat de Barcelona l’any 1934. Paral·lelament, continua treballant com a funcionari de la Diputació de Barcelona. El 1933, al Centre Montserrat-Xavier funda el grup “Els Follets de Sant Jordi”, una de les primeres agrupacions d’escoltes de Catalunya que, amb els anys, es convertirà en l’Agrupament Escolta Sant Bernat de Claravall i, després, en l'Agrupament Escolta i Guia Montserrat.

En els anys trenta, proclamada ja la 2ª República, Joan Pelegrí s’afilia a Nosaltres Sols, agrupació nacionalista radical fundada i liderada per Daniel Cardona, on comença a publicar algun article al setmanari del mateix nom Nosaltres Sols. Arran de la sublevació dels militars rebels del 18 de juliol de 1936, Joan Pelegrí -que en aquest moment és funcionari de la Generalitat de Catalunya com el seu pare- és denunciat per les seves conviccions religioses, és detingut per milicians de la UGT i lliurat als Mossos d'Esquadra, que li aconsellen que marxi de Catalunya. Joan Pelegrí se’n va a Torí i s’està al Santuari de Bolengo on els jesuïtes hi tenen una casa. Poc després, de tornada a Espanya, va a Sevilla on s’estan els pares i un germà. Aquí, s’enrolà amb els “Requetès” i marxa al front de guerra d’Extremadura on cura els ferits tot i que encara no és metge.

Joan Pelegrí no es llicencia en Medicina fins a l’any 1945 i ho fa a la Universitat de Salamanca i és el 1948 quan s’inscriu al registre professional del Col·legi de Metges per exercir a la consulta particular que obre a casa seva, a un pis del número 105 de la Rambla de Catalunya alhora que assisteix gratuïtament al Dispensari Infantil del Centre Montserrat Xavier on també hi fa de pedagog i d’educador cívic. Després, també, comença a exercir com a metge al Monestir de Montserrat on coneix l’abat Escarré i, amb altres persones, funden Serra d'Or on, el 1957, revista on hi publica la Lloa poètica d’alguns poetes de la Catalunya Gran que provoca la protesta del governador civil de Barcelona. Després, el 1962, edita clandestinament el llibre que titula La premsa en català de l’any 1920 a 1960. En aquests anys, coneix Pau Casals a Prada del Conflent i a Josep Tarradelles a Saint-Martin-Le-Beau, a qui visita diverses vegades.

En els anys seixanta, Joan Pelegrí participa als Jocs Florals que se celebren a l’exili i guanya una dotzena de premis: el 1963 a París el Premi Prat de la Riba, guardó que també obté el 1966 a Caracas, el 1968 a Zuric –on també obté el Premi “Entre tots ho farem tot”-. El Premi Prat de la Riba el torna a guanyar el 1970 a Tübingen, el 1972 a Ginebra, el 1974 a Amsterdam i el 1976 a Lausana. També, és guanyador del Premi President Companys el 1969 a Guadalajara, Premi Antoni Rovira i Virgili el 1971 a Brussel·les i, finalment, el Premi President Companys el 1975 a Caracas.

El 1984, Joan Pelegrí és distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 1986, se li atorga el Premi d’Actuació Cívica que atorga la Fundació Jaume I. Des del 1986, col·labora a la revista La Veu del barri de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs. El 1986, la Casa Nostra de Suïssa premia el seu treball sobre de l’esdevenidor dels Casals Catalans a la diàspora. Després, el 1991, els Amics de la Història i les Tradicions d’Hostafrancs li atorguen el Premi dels Drets Humans. El 1994, se li ret un homenatge en què l'Ajuntament de Barcelona dóna el nom de Joan Pelegrí a una plaça del barri d'Hostafrancs, just darrere l'antic consistori municipal quan era un poble independent i, també, el Centre Montserrat-Xavier i a l'Escola Tècnica Professional d'Hostafrancs, de la qual n'era un dels fundadors, pren el nom d'Escola Joan Pelegrí.