Galeria de metges

Neix a Barcelona, fill de Josep Vidal Barraquer i Montserrat Marfá Clivillé. Inicia la seva formació acadèmica a l’Institut Balmes, on obté el títol de batxiller, i posteriorment es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona l'any 1945. Des de ben aviat mostra un gran interès per la cirurgia general, especialitzant-se en aquest camp amb una gran passió per la pràctica clínica. El mateix any, es col·legia al Col·legi de Metges de Barcelona, obrint la seva consulta privada al número 81 de la Travessera de Gràcia. A partir d’aquí, la seva carrera creix de manera exponencial, destacant-se pel seu compromís amb el benestar dels pacients.

El 1950, sol·licita certificats d'especialitat en medicina general i cirurgia general, fet que li permet accedir a noves oportunitats professionals dins l'escala nacional del Servei d'Ocupació Estatal (SOE). Aquesta etapa consolida la seva posició com a metge de referència en cirurgia.

L’any 1971, la seva trajectòria professional pren un gir decisiu cap a l’especialització en angiologia i cirurgia vascular. A partir d'aquest moment, comença a desenvolupar una nova etapa professional centrada en aquesta disciplina, traslladant la seva consulta al carrer Balmes, al número 382, on continua oferint els seus serveis fins al final de la seva vida.

A més de la seva pràctica clínica, Francesc Vidal-Barraquer és un actiu educador. Imparteix cursos anuals a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i ofereix sessions formatives als metges residents de Castelló de la Plana. El seu compromís amb l'ensenyament contribueix a la formació de futures generacions de metges.

El punt culminant de la seva carrera acadèmica arriba el 1958, quan sota la direcció del Dr. Pere Piulachs, defensa la seva tesi doctoral titulada 'Estudio arteriográfico de la arteriosclerosis de las extremidades', un treball innovador que li val el premi extraordinari de doctorat.

El 1963 decideix involucrar-se a la vida col·legial i es presenta per ser tresorer en una de les sis candidatures a les eleccions presidencials del Col·legi de Metges de Barcelona en les primeres després de la Guerra Civil, en la candidatura presidida per Tomàs A. Pinós Marsell. Aquesta implicació reflecteix el seu desig d'influir en la direcció i el desenvolupament de la professió mèdica a nivell institucional, però no ho aconseguirà, perquè guanya la candidatura del Dr. Lluís Trias de Bes, el qual ja havia estat nomenat per la Direcció General de Sanitat el 1958.

Francesc Vidal-Barraquer mor prematurament el 31 de maig de 1976, sense haver arribat als seixanta anys, deixant un buit important tant en la medicina com en la seva família. No obstant això, el seu llegat continua a través del seu fill, el Dr. Francesc Vidal-Barraquer Mayol, qui segueix els passos del seu pare com a cirurgià vascular.

Casat amb Eugènia Mayol Ferrer-Vidal, el matrimoni té tres fills: Francesc, Maria Rosa i Maria Eugènia. Aquesta última es casa amb Francesc Ferrer Masip, continuant una nissaga familiar que manté viu el llegat del Dr. Vidal-Barraquer en la seva pràctica mèdica.