Galeria de metges

Neix a Barcelona el 5 de juny de 1903, fill de Lluís Viera Oms i Margarita Rafecas Santacana. Es llicencia en medicina el 1928 i, immediatament, s'incorpora com a metge auxiliar al Servei de Medicina del Dr. Francesc Esquerdo Rodoreda a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP), on ja ha col·laborat com a alumne intern durant els estudis universitaris. L'any 1930 obté per oposició la plaça de metge auxiliar i, el 1938, la d'ajudant.

Durant el curs 1933-34, aconsegueix una plaça de professor de classes pràctiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat reformada republicana. Durant la Guerra Civil, és destinat com a oficial metge amb el grau de tinent provisional a l'XI Exèrcit Republicà. Després de la contesa, és sotmès a un judici de responsabilitats polítiques, del qual obté l'indult. Això li permet reincorporar-se a l'HSCSP i prendre possessió de la plaça de metge ajudant, que la guerra havia impedit fer efectiva anteriorment. Continua treballant al servei del Dr. Esquerdo, que en continua liderant l’equip.

La jubilació reglamentària del Dr. Esquerdo el 1953 coincideix amb les dels doctors Francesc Estapé Pañellas i Manuel Prats Freixinet, directors d’altres serveis de medicina general. Aquesta situació permet una reorganització dels serveis generalistes de l’hospital. Un dels serveis manté el nom de medicina general sota la direcció del Dr. Alfred Rocha Carlotta. Un altre, que ja s’havia rebatejat com a Servei de Medicina General i Cardiologia durant la direcció del Dr. Estapé, queda sota la direcció del Dr. Viera, que simultàniament és promogut a metge numerari. Finalment, es crea el primer Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Estat espanyol, liderat pel Dr. Joan Maria Vilaclara Mir.

Malgrat que el servei dirigit pel Dr. Viera manté formalment el nom de medicina general a més del de cardiologia, a la pràctica integra gairebé tots facultatius especialitzats en cardiologia, trets d’alguns que també s’hi dediquen en el servei del Dr. Rocha. El 1968, durant la gerència del Dr. Carlos Soler Durall a l’HSCSP, s'aconsegueix la incorporació de l'Escola de Cardiologia de Barcelona a l’hospital. Aquesta escola, inicialment vinculada a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic, s’havia traslladat a unes dependències de Sanitat Exterior del Port, on mancava de cirurgia cardíaca. El Dr. Viera forma part de la comissió mixta encarregada d’impulsar la integració, procés dificultat per l’oposició del claustre de la Universitat de Barcelona (UB). Al final, el trasllat i integració s’aconsegueixen, però els beneficis que n’havia d’obtenir l’HSCSP tenen un impacte menor del previst, ja que el 1972 l'Escola deixa d'expedir títols oficials amb la implantació del programa de metges interns i residents (MIR) a l’Estat espanyol. En qualsevol cas, s’aprofita la integració per reubicar tots els cardiòlegs de l’HSCSP en el servei del Dr. Viera, que, de facto, es converteix en el Servei de Cardiologia de l’hospital.

Durant la seva trajectòria professional, prioritza les tasques de direcció i organitzatives sobre altres activitats. S'involucra particularment en l’organització del Cos Facultatiu de l’HSCSP, on exerceix com a bibliotecari i, a partir de 1955, com a secretari d’aquest òrgan representatiu dels metges de l’hospital. Pel que fa a tasques de recerca o docents, sabem que participa com a membre del Comitè Organitzador Local, en el II Congreso Nacional de Cardiología, celebrat el desembre de 1947 a Barcelona i, encara que no és gens prolífic, publica alguns treballs recollits en la bibliografia adjunta, sempre, però, anteriors a la seva promoció a la direcció del servei. A partir d’aquell moment es pot dir que es manté a l’ombra de les activitats que s’organitzen en el servei del Dr. Rocha, amb qui col·labora puntualment.

El Dr. Viera es jubila el 1973 i el seu servei, ja oficialment reconegut com el Servei de Cardiologia de l’HSCSP, passa a ser dirigit pel Dr. Modest García-Moll. Traspassa tres anys després, el 7 de setembre de 1976, a 73 anys.