Galeria de metges

Neix a Olesa de Montserrat però exerceix la professió de metge a Esparreguera. Fill de Salvador Baltasar i de Madrona Matas, tot just complerts els nou anys, queda orfe de pare i la mare ha de tirar endavant els seus cinc fills fent de fornera. Quan es decideix a estudiar, acudeix al seu germà Baldiri, forner d’Esparreguera, el qual l'ajuda econòmicament a canvi de treballar a la fleca. L’any 1888, es casa amb Emília Alsina de Collbató.

Jaume Baltasar i Matas cursa la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona del 1877 al 1883, fent els exàmens de grau el mes de maig del 1885 i els aprova malgrat que el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia no li és expedit fins al 27 de maig del 1886.

Un cop acabada la carrera, s’instal·la a Esparreguera on ocupa la vacant deixada per la mort del metge Francesc Vidal i Pi. Primerament, viu al carrer Major i, després, al carrer de Sant Ignasi o dels Arbres. Durant una trentena d’anys, el doctor Baltasar exerceix de metge en aquesta vila i té un paper actiu en la Junta Municipal de Sanitat.

Catalanista convençut i assenyat, Baltasar i Matas és un dels centenars de signants de la carta reivindicativa que es dirigeix a la reina Maria Cristina durant la visita reial amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888. És, també, un dels delegats a l’Assemblea de la Unió Catalanista que se celebra a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març del 1892 en la qual s’aproven per consens les “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, més conegudes com a “Bases de Manresa”. Per haver representat a Olesa de Montserrat en aquesta Assemblea, el municipi olesà li té dedicat un carrer al barri de Cal Vicentó.

Durant el període de 1908-1910, presideix el Patronat de la Joventut, fundat a Esparreguera l’any 1906 per mossèn Josep Montoriol, una entitat amb un llarg historial d’activitats culturals, socials, esportives, recreatives i parroquials. Una de les primeres consecucions del Patronat de la Joventut és la creació de la Caixa d’Estalvis del Patronat on Jaume Baltasar exerceix el càrrec de comptador.

Jubilat el 1914, se’n va a viure a Barcelona on mor el 19 de gener de 1922. Jaume Baltasar i Matas, però, és enterrat al cementiri de Collbató.