Biografia
Neix a Tarragona. Es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. S’especialitza en medicina interna i nefrologia, especialitat que exerceix, en qualitat de metge adjunt, a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona fins al 1988.
A més del seu interès i dedicació per l’exercici clínic, Rius mostra també, des dels seus inicis professionals, una intensa vocació per la gestió i la política sanitària que el porten a cursar el màster en economia de la salut i gestió sanitària a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. L’any 1993 és nomenat delegat territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social a la Demarcació de Tarragona. De 1994 a 1996 exerceix com a director d’aquella Àrea Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut).
L’any 1996 es designat conseller de sanitat substituint a Xavier Trias. És el tercer conseller del mandat del president Pujol i exerceix aquest càrrec fins novembre del 2002. En aquesta etapa, Rius ha d'afrontar la gestió de la crisi de les vaques boges, diverses intoxicacions alimentàries i brots de legionel·la, així com la crisi de l'Aliança, la principal mútua sanitària de Catalunya, que va ser intervinguda dues vegades per l'administració autonòmica. Tot i això, el major repte que va haver de resoldre és la reforma de l'assistència primària promoguda pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Aquesta innovadora iniciativa plantejava un sistema de finançament capitatiu, mantenint un increment interanual relacionat amb l'increment de l'IPC, la corresponsabilitat al capítol de farmàcia, i que tot el que s'estalvia són ingressos, mentre que l'elevació de les despeses, són pèrdues. Rius autoritza la posada en marxa de la reforma a Vic l’any 1996 (encara que ja s'hi treballava des del 1993). L’experiència d'autogestió fou un èxit gràcies al qual metges i infermeres d’atenció primària de Catalunya podien optar per una fórmula d'una societat de responsabilitat limitada (SL) i un acord contractual amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Ben aviat es van crear catorze equips que van ser definits com a Entitats de Base Associativa (EBA).
Eduard Rius milita a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1983. La seva permanència a la política es va mantenir després del seu cessament com a conseller, ja que va ser diputat del parlament català per CiU (1999-2003), director de la Fundació Trias Fargas (2003-2004), vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i director general d'Acciona Serveis Hospitalaris.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) li va atorgar la Insígnia d'Or (era col·legiat de la corporació de Tarragona) en reconeixement al suport a la professió i al compromís amb el sistema de salut.
Eduard Rius mor a 70 anys després d’una llarga malaltia oncològica. Els que el tractaren el qualifiquen d’amable, discret, proper i directe com a metge clínic alhora que valent i innovador com a polític i gestor sanitari.
GCG