Galeria de metges

Estudia Medicina i Farmàcia però no s’ha documentat ni on ni com. Sembla que exerceix de farmacèutic a Tordera, província de Barcelona, però que es dedica amb molt interès a l'estudi de la Botànica al costat de Josep Salvador, l’apotecari i botànic barceloní més destacat del seu temps. El 1766, Antoni Palau i Verdera ingressa a la Reial Conferència de Física de Barcelona, precursora de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, el referent científic de Catalunya quan Barcelona perd la Universitat i es prohibeix l’ensenyament desprès la Guerra de Successió.

El 1773, aconsegueix per oposició el nomenament de segon catedràtic del Reial Jardí Botànic de Madrid on treballa estretament amb Casimiro Gómez Ortega, titular de la primera càtedra de Botànica què l’imposa moltes limitacions en la seva progressió acadèmica. Amb ell, signa l’obra Curso elemental de botànica destinada als deixebles del Jardí Botànic, tot i que no participa en la redacció del text, malgrat que ell signa comautor, perquè la normativa vigent obligava que els dos catedràtics fossin els signants.

Palau impulsa l’adopció de la nomenclatura i del sistema de classificació de les plantes ideat per Linné, que molts botànics espanyols influïts per Jose Quer Martinez, el creador del Jardí Botànic de Madrid, no acceptaven. A més, amb les seves obres contribueix al desenvolupament de l’afició a la Botànica a Espanya alhora que dóna a conèixer les obres més notables dels botànics estrangers als espanyols gràcies a les traduccions i comentaris que fa de les obres de Linné i Tournefort. En la traducció que Palau fa del tractat de Linné, afegeix el noms vulgars de moltes plantes i la seva localització a Espanya.

Palau es acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid ( 1772) i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona on hi presenta nombrosos treballs. També, de la Societat Econòmica de Madrid (1776) i de la Sociedad de Medicina de Sevilla. Malgrat que Antoni Palau i Verdera no va ser conegut a l'estranger tant com es mereixia, quan altres contemporanis seus amb menys dret que ell, eren molt celebrats fora d'Espanya. La raó rau en que -en ser el segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid- no se li permet crear una xarxa de relacions amb botànics de l’estranger, en ser facultat exclusiva del catedràtic primer.

Palau descriu l’Aloysia citrodora, que dedica a Maria Lluïsa de Parma, llavors Princesa d’Astúries i, després, esposa del que seria Carles IV. Aquesta és la planta coneguda vulgarment com herba Lluïsa o marialluïsa, a la què un botànic posterior, el valencià Cavanilles, que caracteritza amb el nom de Palaua.

Té dedicat un carrer a Blanes.