Metge català fundador del primer balneari a l’Argentina i pioner del turisme termal al continent sudamericà
Biografia
Fill de Joan Palau i Antònia Queralt, moliners originaris de Camarasa establerts durant quinze anys a Tragó de Noguera on neix l'Antoni Palau, Antoni Palau fa el Batxiller en Arts al Seminari Conciliar de Lleida per ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el mateix any 1861. Tres anys abans d'acabar la carrera, el mes de desembre de l'any 1865, Antoni Palau és un dels alumnes de les Facultats de Medicina que guanya plaça d'alumne pensionat del Ministeri de Marina espanyol. Per aquest motiu, cursa el cinquè any de Medicina a la Universitat de València però, el darrer curs és de nou a Barcelona on obté el títol de Medicina i Cirurgia l'any 1868.
Antoni Palau torna prop la família a la comarca de la Noguera i, durant uns mesos, fa de metge a Balaguer, ciutat on queda com a únic facultatiu per atendre els estralls d’una de les epidèmies més dramàtiques que ha patit la zona. El mateix any, però, s'incorpora com metge de Sanitat Militar a l'Armada. Poc després, sembla que nega a jurar bandera i és desterrat a Fernando Poo. Durant dos anys, actua com a metge tercer a la colònia espanyola fins que retorna com a metge segon de la Marina el 1870. Tres anys després, ascendeix a metge primer. El 1876, encara consta a l'Anuari de l'Armada per al 1877 on indica que compleix 8 anys i 5 mesos a l’Exèrcit.
L'any abans, el 1875, però, ha estat rellevat d’abordar la corbeta Narvaez cap a les Filipines i acaba radicant-se a la República Oriental de l’Uruguai on probablement ja ha viatjat abans com també a l'Argentina. Sempre exercint de metge, primer, s’estableix a Montevideo des d’on passa a Buenos Aires i, més tard, a Córdoba. Finalment, casat amb la catalana Lluïsa Garrigó, s'instal·len a San Miguel de Tucumán on neixen les seves dues filles grans Antonia i Dolores, els anys 1875 i 1877 respectivament. Aquests naixements proven que Antoni Palau i la seva dona arriben a Amèrica del Sud abans de ser baixa de l'exèrcit l'any 1876. Igualment, ho demostra el fet que, el 7 de febrer d'aquest any, el Consolat d'Espanya a Buenos Aires convalida el títol d'Antoni Palau per exercir legalment de metge i cirurgià a l'Argentina. Una dècada després, neixen els dos fills petits, Vicente i Luís, a la ciutat de Salta el 1885 i 1888. Vicente és continuador de la professió del pare com el seu fill, el radiòleg Guillermo Palau (1936-2016) i, també, el seu nét Patricio Palau.
És durant una estada a Salta que Antoni Palau descobreix unes aigües termals a la població de Rosario de la Frontera aconseguint que Melchora Figueroa de Goicoechea Cornejo li arrendi un radi de dos quilòmetres de les seves terres per construir-hi un balneari que no sols és el primer centre termal de la República Argentina sinó que, també, és el més antic d’Amèrica del Sud. Inaugurat l’1 d’abril del 1880, per arribar-hi, Palau obre camins i, inicialment, hi construeix unes quantes casetes de fusta a la vora del riu per allotjar els visitants de les termes. El 1886, comença a construir l’edifici d’obra i el 1892, en associació amb la Companyia Palau-Torres, inaugura el gran edifici del Balneari i Hotel Termas de Salta. També, EL 1893, és fundador del primer Casino sud-americà. No en va, Antoni Palau és considerat com el precursor de l’arribada del turisme internacional a l’Argentina.
Amb l’arribada del tren a Rosario de la Frontera a finals del segle XIX i, encara ben entrat el segle XX, són nombroses personalitats argentines que visiten el Balneari de Salta com, per citar-ne alguns, els presidents de la República Nicolás Avellaneda, Domingo Faustino Sarmiento, Bartolomé Mitre, Martín Gabriel Güemes o Julio Argentino Roca. Les aigües termals són considerades com les ‘‘millors dotades de la naturalesa’’ i la seva participació en les exposicions nacionals i internacionals on es presenta és guardonada en diferents ocasions. El 1892, les Termes obtenen el 14è premi de l’Exposició Universal de Chicago mentre que les aigües l’obtenen a la ciutat americana de Sant Louis el 1904. També, l’any 1906, a Londres l’Aigua Palau és reconeguda com la millor aigua mineral natural de taula del món. L’any 1919, s’embotella industrialment amb el nom d’Agua de Vichy, la primera aigua mineral de taula de la República Argentina. Poc després, rep el nom –que encara té avui- d’Agua Palau en homenatge al metge català, descobridor de les propietats curatives de les aigües termals de Salta .
Amb la mort d’Antoni Palau, enterrat al Valle de Punilla de Córdoba, les Termes passen a ser una concessió de la Companyia Saguel-Tornquist, una societat que explota les aigües termals fins a mitjans del segle XX, marcant una època de gran esplendor des del 1914. La primavera de 1915 i coincidint amb els 25 anys de la inauguració de l’Hotel Termas de Salta, s’erigeix el bust del seu fundador sobre un monòlit que, encara avui, ocupa un lloc preeminent als jardins del Balneari. Més recentment, el 1989, el Govern de la Província de Salta declara el centre Monument Històric. A més, Rosario de la Frontera dóna el nom de Dr. Antonio Palau a una de les seves grans avingudes i, recentment, s’ha constituït el Premi Palau a la Investigació Històrica.
MBC
