Galeria de metges

Fill d’Eveli Torent i Teresa Torrabadella, família benestant de Granollers, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1849 amb premi extraordinari. Consta que, és metge de la Casa de Maternitat de Barcelona des del 1854, on destaca la seva actuació durant les epidèmies del còlera d'aquell any i en les posteriors del 1865 i 1870. El 1869, Ramon Torent esdevé primer metge de l'Hospital de la Santa Creu i degà del Cos Facultatiu.

Distingit cirurgià, Ramon Torent és professor substitut de la càtedra d'Anatomia Quirúrgica, Operacions i Embenats del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona alhora que destaca, també, la seva expertesa com a cirurgià dentista. Molt abans d’utilitzar-se al nostre país el mètode antisèptic de Lister, quan Torent operava, ja feia ruixar alcohol fenicat amb un aparell polvoritzador sobre la superfície cruenta del camp operatori amb l’objecte de netejar-lo constantment. Anys després, se’l recorda encara com aquell hábil cirurgià.

A partir del 1862, és professor de l’Escola de Practicants, creada com a carrera d’ensenyança lliure amb tres funcions fonamentals, segons el Reglament de 1861: preparar els estudiants per esdevenir callistes, dentistes i assistents a parts. Aquesta carrera desapareixerà quan s’integra a l’Escola d’Infermeria el 1915, any de creació d’aquesta nova professió.

Soci de l’Ateneu Barcelonès i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1857, Ramon Torent ingressa amb el discurs Del chancro indurado y de sus relaciones con la infección sifilítica constitucional. El 1872, novament, ha de llegir el discurs de torn, que titula Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico. Es doctora a Barcelona el 1869 amb la memòria que titula De la quelotomia i, el 1872, apareix la Memoria Histórico-Científica sobre la Epidemia de Fiebre Amarilla sufrida en Barcelona en 1870, treball redactat per la una comissió integrada per ell mateix, Antonio Mendoza, Lluís Carreras Aragó , Bartomeu Robert i Francesc de Pàdua Campà. Un any abans, Ramon Torent és nomenat Comanador de la Reial Ordre de Carles III l’any 1871.

Com a wagnerià, Ramon Torent forma part de la delegació catalana del Patronat de Bayreuth, creat per Richard Wagner per sufragar el cost de l’estrena de Parsifal. A Catalunya, la delegació la presideix i representa Joaquim Marsillach Lleonart (1859 - 1883), fill de l’uròleg Joan Marsillach i estudiant de Medicina que ha d’abandonar la carrera en contraure una tuberculosi. També, forma part del moviment wagnerià Josep de Letamendi, col·lega coetani de Torent amb qui coincideix quan es presenten casos difícils com el de l'atemptat a Josep Puig Llagostera, empresari i diputat de prestigi reconegut a l'època i, actualment, denunciat com a un dels grans negrers del segle XIX.

Casat amb Maria del Carme Garrigolas Comas, Ramon Torent Torrabadella té sis fills: Rafael, Assumpció, Ramona, Lluís , Josep Maria i Manuela, cap segueix la carrera mèdica del pare. Mor a Barcelona, amb només 50 anys, unes setmanes després de contraure el tifus.

A la ciutat de Barcelona, des del 1925, hi ha un passatge amb el seu nom.