Pediatre, prolífic escriptor i conferenciant, assassinat a la Guerra Civil
Biografia
Fill d’Àngels Cendra Badia i Ramon Torelló Catarineu. Estudia medicina a la facultat de Barcelona on es llicencia l’any 1922.El mes d’abril de 1923 presenta la tesi doctoral: Nuevos puntós de vista en Fisiopatología Cardíaca. També el 1923 s’inscriu al Col·legi de Metges de Barcelona i obra una consulta al carrer València 213.
S’especialitza en pediatria i és nomenat cap del Servei de Puericultura Extrauterina del primer dispensari de “La lucha contra la mortalidad infantil”.
És metge de guàrdia de l’Hospital Clínic des de 1923 fins a 1925 per atendre urgències pediàtriques. El 1926 guanya per concurs una plaça de metge de la Beneficència Municipal de Barcelona. Més endavant obté per oposició la plaça de metge de número de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, juntament amb Salvador Goday Casals i August Brossa Bosqué.
De 1926 a 1927 va a Estrasburg al servei del professor Paul Rohmer (1876-1977) considerat el pare de la pediatria moderna a França, amb la finalitat d'ampliar estudis durant un curs acadèmic amb l'ajut d'una beca de la Junta de Ampliación de Estudios (JAE).
El 1931 és escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, l’any següent és secretari de la junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual va ser soci fundador el 1926.
Es presenta a oposicions de catedràtic de pediatria en diverses ocasions: primer a València, després a Barcelona el 1932, seguirà Salamanca i Santiago de Compostela. No té èxit en cap de les convocatòries.
El fracàs en les oposicions a catedràtic li causa una decepció, que va combatre dedicant-se als seus alumnes de l’Hospital Clínic, on entre 1928 i 1934 dirigeix cinc tesis doctorals, totes sobre patologia pediàtrica. Organitza un curs sobre Puericultura i Malalties de l’Aparell Digestiu, i un altre sobre Hidrologia i Indicacions de les Aigües Dèbilment Sulfatades, aquest últim organitzat per la recentment creada Universitat Autònoma l’any 1935.
Participa activament en els congressos de metges de llengua catalana i en els congressos nacionals i internacionals de pediatria.
L’any 1934 és nomenat metge director del Balneari de Vallfogona de Riucorb a la comarca de la Conca de Barberà a Tarragona. Aquest balneari era propietat d’uns familiars de la seva muller Josefina Orpí Hill. Ocupa el càrrec amb el Dr. Josep Martí Morera, durant dos anys.
Quan esclata la Guerra Civil ofereix refugi al mossèn Miquel Piera Hill. Malauradament és descobert i detingut per una patrulla de milicians. Al cap d’un dia, se l’enduen per afusellar-lo en el voral de la carretera a Llorac (Tarragona), quan encara no tenia 37 anys.
JMUT
