Galeria de metges

Neix a Barcelona el 1935, essent el fill gran d’una família amb quatre germans. A causa de la Guerra Civil, la família marxa a l’exili i s’estableixen a Ginebra, on comença l’escola en francès i alemany. Ja retornats, estudia a l’Escola Suïssa i al Liceu Francès de Barcelona, destacant sempre com a un alumne molt brillant, essent becat pel mateix Liceu Francès per passar un estiu sencer ampliant estudis a París. Quan torna, a l’edat de 17 anys, comunica als seus pares la seva vocació mèdica (no hi havia cap metge a la seva família) i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, graduant-se el 1959 amb vint-i-cinc matrícules d’honor. Igualment, cultiva la seva afecció per la música, tocant de forma habitual tant l’acordió com el piano.

L’any 1962 es casa amb la Dra. Concepció Pifarré Sanahuja, companya de curs a la Facultat de Medicina, i tenen quatre fills: en Carles, pedagog i escriptor, en Francesc, tècnic ortopèdic, en Miquel (mor al cap de pocs dies de vida) i en Pere, cirurgià ortopèdic com el seu pare.

Acabats els estudis es dedica a traduir llibres de medicina de l’alemany al castellà i guanya les oposicions de metge de guàrdia de l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquell moment no existien encara les especialitats quirúrgiques i és la seva generació la qual comença una progressiva especialització de forma natural i segons les preferències de cada cirurgià.

La seva dedicació a l’aparell locomotor el porta a visitar diferents serveis de cirurgia ortopèdica i traumatologia arreu d’Europa, especialment a França i a Alemanya. Destaca l’estada amb el professor Kuntscher a Hamburg, on aprèn i practica l’ús de claus endomedul·lars pel tractament de fractures diafisàries, tècnica que introdueix al nostre país a mitjans dels anys seixanta i que encara s’utilitza diàriament a tots els hospitals.

L’especialització en cirurgia ortopèdica i traumatologia el porta l’any 1970 a l’Hospital de Sant Rafael amb el Dr. Antoni Viladot, llavors ja referent internacional en cirurgia del peu. Amb els germans Antoni i Ramon Viladot participa en múltiples cursos de l’especialitat i en congressos nacionals i internacionals i entra a l’Asociación Española de Medicina y Cirugía del pie.

El 1977 obté el grau de doctor en medicina i cirurgia, amb qualificació d’excel·lent cum laude, amb la tesi “Contribución al estudio biomecánico del fèmur”, on analitza les conseqüències mecàniques de diferents tipus d’osteotomies femorals, on ulitza una màquina que ell mateix dissenya i fa construir. Es tracta d’una màquina que permet mesurar amb precisió les pressions sobre els còndils femorals en diferents situacions fruit de diversos tipus d’osteotomies.

La seva intensa activitat científica el porta a ser elegit president de la Sociedad Española de Medicina y Cirugía del Pie y Tobillo (1979-1984) i també president del Collège Internacional de Médecine et Chirurgie du Pied - CIP (1981-1985).

Publica nombrosos articles científics en revistes nacionals i internacionals, així com capítols de llibres. Destaca la presentació al XVI Congrés Internacional de Cirurgia del Peu, celebrat a Sao Paulo el 1981, d’una nova tècnica quirúrgica pel tractament del peu equí de l’adult, que després ha tingut nombroses cites bibliogràfiques i sovint s’identifica com a “operació de Torner”. Igualment, publica múltiples treballs sobre diferents tècniques quirúrgiques del peu i del genoll, destacant “Una modificación de la operación de Brandes-Lelievre” o també “Patello-femoral arthroplasty”, on exposa els resultats d’una de les sèries més grans que existeixen sobre pròtesis femoro-patel·lars de genoll. També participa en diferents llibres amb cirurgians europeus de màxim prestigi, com el “Tratado de patología y clínica quirúrgicas” (1963-1968), amb el Dr. O. Diebold, “Atlas de Técnica Quirúrgica” (1965-1966) amb el Dr. Horst Eberhard Grewe i “Podología” (1970) amb el Dr. Frank Weinstein.

Al costat d’aquesta activitat científica, docent i en diverses societats mèdiques, el Dr. Torner treballa sempre en l’atenció als pacients. Funda l’Institut Torner de Cirurgia de l’Aparell Locomotor i, després de l’Hospital de Sant Rafael, treballa al recentment inaugurat Hospital General de Catalunya, a l’Hospital de Barcelona, a la Clínica Tres Torres i a la Clínica Sagrada Família des de la seva inauguració l’any 1970 i fins que es jubila el 2005 a l’edat de 70 anys.

Amb un caràcter afable i tranquil el Dr. Torner troba la seva veritable vocació de vida en el servei als pacients, activitat que l’omple i la qual es dedica en cos i ànima, sense atendre a horaris ni vacances ni festius de cap mena. Viu el naixement de les especialitats quirúrgiques i es dedica plenament a la cirurgia ortopèdica i traumatologia, contribuint com a pioner en múltiples tècniques quirúrgiques de gran difusió avui en dia, com les pròtesis de maluc i de genoll, les tècniques modernes per al tractament de fractures o la patologia quirúrgica del peu i del turmell.

Mor a casa seva a Barcelona el 7 de desembre de 2021 a l’edat de 86 anys.