Galeria de metges

Fill d'un farmacèutic berguedà establert a Ripoll i mare ripollesa filla d'un emigrat polític francès que es trasllada a Barcelona després del setge carlí del 1833, on hi resideix, també, un fill farmacèutic. Ernest Bach Delprat cursa la carrera de Medicina a la Universitat barcelonina i es llicencia el 1869. Tot seguit, per oposició, és nomenat segon ajudant mèdic de l'Exèrcit d'Ultramar i destinat a Cuba. L'any següent, demana la baixa castrense per reincorporar-se, el 1872, novament a Cuba on també havia estat destinat un altre germà, Josep, alferes de l'armada, més tard a l'arsenal de Cavite a les Filipines. Un any després, Ernest Bach passa a l'Hospital Militar de Barcelona, aleshores en un antic convent del carrer Tallers. El 1877, va a Manila i d'aquí a l'illa de Guam per substituir Dimas Corral Aller al front de la petita infermeria militar d'Aganya, Sant Ignasi d'Aganya, la capital amb només 1.100 habitants. És aquí on desenvoluparà una extraordinària i desconeguda tasca sanitària abans de reintegrar-se novament a l'Hospital de Manila el 1880.

Al marge, cal recordar que el 6 de març de 1521 Magallanes descobreix la petita illa de Guam a l'arxipèlag de les Marianes, llavors amb una població d'uns 60.000 habitants i una llengua pròpia coneguda com el chamorro. Al llarg de gairebé tres segles, l’illa és punt d'aturada en les comunicacions comercials entre Filipines, l'extrem Orient i l'Amèrica central, principalment el Port d'Acapulco, amb el conegut galió de Manila i un símil de ruta de la seda marítima que s’interromp a partir de la independència de Mèxic el 1810. Al llarg dels anys, nombroses epidèmies i principalment de verola delmen la població de Guam on, quan la visita Francesc Xavier Balmis al front de la “Real Expedición Filantrópica de la Vacuna” (1803-1806), només hi troba una tercera part d’habitants. Sense una possible continuïtat immunològica, noves epidèmies i principalment la de 1856 han fet estralls en una població que ja només és de 6.000 habitants quan hi arriba Ernest Bach el 1877, justament quan el canal de Suez ha obert una nova via marítima des del Mediterrani que redueix a només 30 dies els habituals 130 de navegació al voltant del cap de Bona Esperança.

El 13 de març de 1878, recala a Guam el pailebot anglès “Beatrice” procedent del Japó. Capitanejat per H. S. William, és portador de tres petits tubs amb limfa vacunal obtinguda uns dies abans de la sortida del vaixell de Yokohama. Són lliurats al governador de l'illa que els entrega a Ernest Bach, qui és al front de la petita infermeria militar. Tot seguit, organitza vacunacions sistemàtiques i institueix els divendres de cada setmana per seleccionar infants que, vacunats, puguin conservar i transmetre el seu propi pus vacunal en bones condicions. També, estableix la vacunació lliure els dissabtes i diumenges de 7 a 11 del matí alhora que aconsegueix successius edictes del governador establint la vacuna obligatòria. Bach instrueix dos sanitaris i els mestres de les escoles dels afores per estendre la vacunació a tota l'illa. Al llarg dels dos primers mesos d'actuació personal, Ernest Bach immunitza 673 homes, 659 dones, 372 nens, 391 nenes, 450 militars de la guarnició a més d’alguns empresonats.

No satisfet, poc abans de salpar el 17 de maig cap a les illes Marianes del nord, dues naus del tipus “carolines”, instrueix dos tripulants i encarrega al mestre armer la fabricació d'unes llancetes metàl·liques per substituir les que van arribar del Japó. A l'expedició, inclou un altre tripulant vacunat per suplir, entre tots, una possible manca de limfa i seguir vacunant braç a braç.

L'any 1880 Ernest Bach torna a l'Hospital militar de Manila i, dos anys més tard, el novembre de 1882, es troba novament a la península quan la introducció de la vacuna a les illes Marianes ja ha estat amplament divulgada i enaltida per la premsa filipina: El Comercio i el Diario de Manila es fan ressò amb elogiosos comentaris alhora que recorden la infructuosa tasca del govern durant més de 70 anys i demanen un merescut i públic reconeixement a la dedicació d'Ernest Bach “que con un celo digno de todo elogio, ha mantenido tan perfectamente el servicio de vacuna” insistint en que “los nombres del Dr. Bach y del capitán inglés William los consignamos como los de dos hombres que han hecho un gran servicio a la Humanidad”. El govern concedeix a Ernest Bach Delprat la Comanda de l'Orde d'Isabel la Catòlica l’any que és subinspector de 2ª a l'Hospital Militar de Barcelona quan el dirigeix Manuel Fenollosa Peris (+1897) present al Cos Expedicionari espanyol a la guerra de Coxinxina (1864) i en el qual les tradicionals ordres del dia li assignen la missió de “facultativo para el reconocimiento de pan y provisiones”.

Les darreres dades de 1896 el situen a l'Hospital Militar de Saragossa, per tornar a Barcelona on es retira el 1902 i mor el 2 de març de 1932 com a tinent coronel mèdic, sense deixar descendència. Fins ara no se li ha trobat cap obra escrita.