Galeria de metges

Va néixer a Barcelona el 24 d’agost de 1933 i es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1956 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Inicialment, es va decantar professionalment per la Urologia i l’any 1958 va treballar com a ajudant d’Urologia del Instituto Nacional de Previsión. Va continuar formant-se en aquesta especialitat i el 1960 va obtenir el diploma d’especialista, concedit per l’Escola Professional d’Urologia de la Universitat de Barcelona.

Després de participar en uns cursos a Madrid a principis de la dècada dels seixanta sobre isòtops radioactius i medicina nuclear, es va començar a interessar per aquest tema. L’any 1962 va rebre l’autorització com a usuari d’isòtops radioactius, concedida pel Ministeri d’Indústria i aquí va començar un nou camí en la seva trajectòria professional, que va realitzar al costat del seu gran amic, el Dr. Francesc Domènech Torné.

El 1963 es va inaugurar el Centro Técnico de Isótopos Radiactivos (CETIR) a Barcelona amb un gammàgraf lineal i detectors per a captacions tiroidals i estudis renals. Aquest va ser el primer centre de medicina nuclear de Catalunya. Durant els 1960 la tasca habitual en aquest centre va ser la realització de deteccions externes i gammagrafies estàtiques amb un gammàgraf lineal, fins que l’any 1967 es va incorporar la primera gammacambra, procedent de Cleveland. Uns anys després, el 1983, Setoain i Domènech varen aconseguir, després d’un llarg camí ple de dificultats, introduir la ressonància magnètica a Espanya, concretament al Centre Diagnòstic Pedralbes. Tampoc va ser fàcil el camí per arribar a introduir a Catalunya la tomo¬gra¬fia per emissió de posi¬trons (PET), fet que es va produir al centre CETIR l’any 1999.

La dècada dels setanta va ser important per a l’especialitat donat que es van instal·lar els primers serveis de medicina nuclear als hospitals i, a més, l’any 1978 es va reconèixer oficialment l’especialitat. Jordi Setoain va ser un dels primers a obtenir el títol d’especialista.

L’any 1974 es va crear el Servei d’Isòtops Radioactius (que posteriorment passaria a nomenar-se de Medicina Nuclear) a l’Hospital Clínic de Barcelona i se’l va anomenar cap de servei, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació. Va ser un professional molt implicat en la gestió de l’hospital on, a més de cap de servei, va exercir funcions com a director del que llavors es coneixia com a serveis centrals, que incloïa tots els serveis vinculats amb el diagnòstic biomèdic i el diagnòstic per la imatge.

Va seguir una àmplia trajectòria docent i de recerca, essent editor de llibres rellevants de l’especialitat i participant en nombroses publicacions científiques i comunicacions en congressos nacionals i internacionals. Va ser membre d’una vintena de societats científiques, ocupant en algunes d’elles posicions rellevants com, per exemple: vicepresident de l’European Nuclear Medicine Society, president de la Sociedad Española de Medicina Nuclear, fundador i president de la Sociedad Española de Resonancia Nuclear Magnética, vicepresident de la Fundación Salud, Empresa y Economía, membre d’honor de la Societat Catalana de Medicina Nuclear i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Va rebre la medalla d’or del VII Congrés d’Electroradiòlegs de Cultura Llatina i I Congrés de l’Associació Europea de Radiòlegs i la medalla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona en reconeixement al seu esperit universitari.

Jordi Setoain fou un dels professionals de la medicina nuclear que més impuls va donar a aquesta especialitat en el nostre país i serà recordat com un home pioner, visionari i innovador. No, només intentava que el servei assolís el màxim nivell assistencial, sinó que també era un impulsor de la docència i la recerca i facilitava als professionals del servei la participació en aquestes activitats.

No tan sols va ser una persona coneguda en l’àmbit mèdic. Va tenir a Esplugues de Llobregat un dels museus de ceràmica de referència a Catalunya amb una col·lecció pròpia molt valuosa. Era un gran aficionat als ral·lis i també havia estat pilot. Una de les seves passions era viatjar a l’Àfrica.

Va morir el 4 d’octubre del 2024 a Barcelona. Casat amb Isabel Perego, va tenir tres fills: Jordi, Víctor i Xavier, aquest últim ha seguit el seu camí i en l’actualitat és consultor sènior del Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Clínic.