Galeria de metges

Pertanyent a una gran nissaga de metges, el besavi, l’avi i el pare havien estat metges com, després de Joan Petit Aguilar, ho són el fill, el nét, el besnét i el rebesnét. Així, Joan Petit Aguilar estudia la carrera mèdica a la Universitat de Cervera on obté el grau de llicenciat i de doctor el 1775.

Seguidament, s’instal·la a fer de metge a la seva vila nadiua on, poc després, es casa amb una noia mataronina, Teresa Teixidor, amb qui tindrà el seu fill Joan l’any 1778. No es mourà mai de Sant Feliu de Codines des d’on, a més d’assistir els seus convilatans, escriu tota la seva obra gramatical i lexicogràfica, entre la que destacada com a peça més important la Gramàtica Catalana.

Home inquiet i interessat tant per la llengua vernacle com per la Medicina, és autor d’una Memòria sobre la manera de curar el trismus nascentius, una complicació relativament freqüent dels parts en aquell temps deguda a la manca d’higiene. Amb aquest text, Petit opta a la Medalla d’Or amb què la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona premia el millor treball que es presenta. Però, el jurat declara desert el premi tot i que el treball del metge de Sant Feliu de Codines és l'únic que es presenta en aquesta convocatòria del 1795, interpretant que Petit no tracta adequadament el tema que proposa i li concedeix només la menció honorífica.

Joan Petit s’interessa també per les qüestions administratives de la població on viu. Així ho indica el fet que, quan el monarca Carles IV concedeix a Sant Feliu de Codines l’exempció de la baronia de Montbui l’any 1800, Joan Petit és nomenat regidor del primer consistori municipal que es constitueix a la vila. Després, ocupa altres càrrecs com el d’administrador de l’església parroquial entre els anys 1801 i 1812 a més de ser síndic procurador i regidor el 1809.

L’obra més consistent de Joan Petit és l’esmentada Gramàtica Catalana, segurament, escrita per ensenyar la llengua vernacular als seus fills en una època en què, derrotades les tropes austriacistes el 1714 en la Guerra de Successió, no es procura l’ensenyament de la llengua catalana. Quan Petit escriu la seva gramàtica, se n’havia publicat una altra el 1743, obra de l’escriptor i eclesiàstic català Josep Ullastre Llopis (Banyoles, 1690 - Peralada, 1762). És possible, però, que Petit no fos coneixedor. La gramàtica de Petit es destina a l'escola del segle XVIII i no està tant enfocada al món intel·lectual i acadèmic com la d’Ullastre. Malgrat tot, Petit treballa en la seva Gramatica Catalana els 30 anys següents, revisant-la i reescrivint-la diverses vegades, probablement per fer-la més acadèmica. La primera versió de Petit, que es publica el 1796, té elements comuns amb el llibre Instruccions per a les ensenyances dels minyons del 1749, obra del pedagog i religiós català Baldiri Reixach (1703-1781). La gramàtica de Petit és una obra exhaustiva amb la qual pretén ensenyar la llengua i no tant descriure-la.

El 1991, el lingüista i lexicògraf Jordi Ginebra Serrabou li dedica la seva tesi doctoral amb un estudi de la seva Gramàtica Catalana (1796-1829), obra que també edita. En record i homenatge, la Biblioteca Municipal de Sant Feliu de Codines porta el nom de Joan Petit Aguilar, fill de la població.