Galeria de metges

Un dels dos fills de Miquel Verdaguer i Plana, metge de poble, i de Josefina Illa Paret de Serinyà, i tots dos Lluís i Miquel també seran metges com el pare. Feta la formació primària a El Collell, marxa a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1942 i inscriure’s al Col·legi de Metges Girona el febrer del 1944. Acabada la carrera, Miquel Verdaguer supleix interinament al pare com a metge del partit mèdic de Mieres. El 1948, guanya l’oposició a metge d’APD i la consolida en propietat el 1953. Exercirà sempre a Mieres on hi tindrà agregats Sant Miquel de Campmajor, Falgons, Briolf i el Torn amb el Collell, Santuari i Escola Internat que és agregat com a col·legi a l'Institut de Batxillerat de Girona des del 1876.

Miquel Verdaguer segueix l’exercici rural com a metge titular en aquest extens partit mèdic, a la manera tradicional com ho feia el pare: fa la visita tant a domicili com als masos com a la consulta particular que té a Can Gou on hi exerceix totes les especialitats i on, amb el temps, aconsegueix tenir diferents aparells i instruments analítics per fer una medicina molt completa pel seu temps a més de fer-la, no obstant això, amb dedicació de temps i recolliment.

El 1958, Miquel Verdaguer opta a l’Escala Nacional Única de Facultatius del SOE –el Seguro Obligatorio de Enfermedad- i passa a tenir un tipus d’obligació mèdica més condicionada i funcionarial, sense deixar el sistema d’iguales tradicionals, com tots els metges rurals. Com en temps del seu pare que, en èpoques reculades, sempre tenia algun problema en la valoració de la quantitat a rebre per la manutenció del seu transport, el cavall, etc, el fill també en té en la proporció d’iguala en forma de quantitats de blat i altres espècies.

Membre de la Societat de Gastroenterologia del Mediterrani, Miquel Verdaguer és metge assistent voluntari del Servei de Digestologia de l’Hospital Provincial de Santa Caterina de Girona on hi acudeix regularment. També, un cop a l’any i fins al 1973, viatja a l’Hospital de Montpeller, a França, fins que aconsegueix amb tot plegat la titulació d’especialista per lliure, com es feia aleshores.

En un partit petit mèdic, Miquel Verdaguer explica que fer de metge a l’Internat del Collell no sols li comporta uns emoluments interessants sinó que, a més, li resulta una feina molt gratificant tractar amb la joventut estadant i també pel reconeixement que li atorguen les famílies foranes. De vegades, quan se li gira molta feina com en casos d’epidèmies, precisa l’auxili de col·legues de Banyoles com Josep Maria Mascaró Castanyer. La fama de Miquel Verdaguer fa que malalts de tot arreu visitin el consultori del doctor Miquel Verdaguer de Mieres.

Amant de les arts i del col·leccionisme, és membre impulsor i primer president de l’Associació Arqueològica de Girona. Durant anys, fa sortides amb altres socis per salvar el patrimoni gironí i reuneix una gran col·lecció. Quan mor el seu company d’excursions arqueològiques, Miquel Oliva Prat, Miquel Verdaguer dóna hospitalitat a l’escultor “Piculives” -Josep Bosch Puy- perquè pugui fer la Dama de la Garrotxa en memòria del seu amic. Dóna també acollida a altres personalitats, entre ells, l’insigne escriptor Josep Pla que s’hi està mentre escriu el volum dedicat a aquelles terres i aprofita per acompanyar el metge quan passa consulta al Collell.

Com a persona significada i de llarga tradició familiar al territori, Miquel Verdaguer s’implica durant anys a la política municipal. Alcalde de Mieres des de l’any 1955 al 1991, aconsegueix “posar a ratlla” la industrialització i tenir un poble bonic i rústic on avui dia s’hi aplega una bona població que s’anomena “neorurals”.