Metge, polític i inventor va morir a l’exili
Biografia
Fill de l’inventor i industrial Francesc Verdaguer Quer, nascut a Besalú, i instal·lat a Barcelona, durant els anys de construir de l’Eixample barcelonina. Crea la societat “Verdaguer i Cia”, dedicada a les instal·lacions d’aigua, gas i electricitat. El 1888, quan se celebra la primera Exposició Universal a Barcelona l’empresa de Verdaguer Quer fabrica material de quartos de bany, per la qual cosa va registrar un gran nombre de patents.
Francesc Verdaguer Antich decideix no treballar a l’empresa del seu pare i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua l’any 1900, després d’haver estat alumne intern per oposició a l’Hospital de la Santa Creu.
S’interessa per l’aeronàutica i el 1901, viatja fins a Detroit al Estats Units per aprendre a construir avions, allí fa una estada a l’empresa Rapid Motor Vehicles fins a 1904. Quan torna a Espanya posa en marxa una empresa per construir avions, que serà la precursora de la indústria aeronàutica espanyola. El 1910, forma part de l’equip de direcció de las Escuelas de Aviación de la Asociación de Locomoción Aérea de Barcelona “A.L.A.”, junt amb el polític Carles Pi Sunyer.
L’any 1920, va a Balaguer a cobrir la vacant de metge municipal, on es queda a viure. Membre de la Unió General de Treballadors (UGT) i afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és regidor de l’ajuntament i quan, el 1936, dimiteix l’alcalde es presenta encapçalant la llista del Front Popular per l’alcaldia. Guanya les eleccions, però no es manté en el càrrec gaire temps, en els primers mesos de la Guerra Civil ajuda a evitar de morir assassinades persones catòliques i de dretes amenaçades pels anarquistes. Dimiteix d’alcalde el 20 d’octubre de 1936.
Serveix a la sanitat republicana i quan acaba la guerra s’exilia a França, és internat als camps de Vernet de Arriège i de Noé (Haute Garonne), on fa de metge. Després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial s’estableix a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa continua la seva activitat política i forma part de les seccions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la UGT, també és assignat metge assessor del comitè central de Solidaritat Democràtica Espanyola, en medicina general i ginecologia al Dispensari de la Creu Roja Republicana.
Mor d’un atac de cor a Tolosa de Llenguadoc, el 19 de juliol de 1958.
MBC
