Galeria de metges

Fill d’Emili Briansó Planes, un dels primers psiquiatres reusencs, impulsor de la creació de l'Institut Pere Mata del que n’és el seu primer director i alcalde de Reus el 1910. Josep estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1912, especialitzant-se com el pare Psiquiatria després d’haver estat alumne del professor Artur Galceran amb qui, tot i ser estudiant, participa en el Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi que se celebra a Barcelona el 1910, actuant com a secretari d’actes de la Secció XV de Medicina i Psiquiatria. Ja llicenciat, l’any 1913, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Clínica, fisiopatología y nosología de las paranoias, que es publica el 1914 en català i en castellà, el 1930.

Casat al Monestir de Montserrat amb Avelina d'Heredia i de Vargas-Machuca el 1916, té com a padrins els catedràtics Artur Galceran i Rodríguez Méndez. El matrimoni, que tindrà quatre filles, resideix a l’Institut Pere Mata juntament amb Maria Salvadó i Emili Briansó, els seus pares i fundadors del Sanatori.

El mes d’abril del 1922, quan mor el pare, Josep Briansó el substitueix com a director de l'Institut Pere Mata de Reus i ocuparà el càrrec fins al novembre del 1936. En aquest temps, però, Josep Briansó destaca en la seva gestió per haver estat l’introductor d’una sèrie d’activitats que signifiquen una revolució en el món de la Psiquiatria amb mesures d’atenció i cura dels malalts com la “laborteràpia” amb tallers d’espardenyeria, la “ludoteràpia” amb esports com el futbol i excursions al camp i a la platja o la “teràpia cultural” amb hores de dedicació a la cançó, la sarsuela, els balls i el teatre. Es tracta d’una sèrie d’activitats terapèutiques que ocupen gran part de la jornada dels malalts del Sanatori amb les quals s’aconsegueix, entre altres, una fita tan important com és la creació d’una coral completament integrada per les persones residents a l’Institut Pere Mata. Com que el matrimoni Briansó d'Heredia amb les seves filles viuen al recinte del Sanatori on, habitualment, se’ls troba participant en aquestes activitats.

A més de les pràctiques ja esmentades, per fer el seguiment de l’evolució dels malalts de l’Institut Pere Mata, Josep Briansó introdueix les fitxes psicomètriques, antropomètriques, psicoanalítiques i metabolimètriques alhora que adopta mesures com fer desaparèixer els mitjans de contenció de l’època com ara les camises de força, les traves i els cinturons, un èxit que no s’aconsegueix a cap altre centre psiquiàtric de la península. És també l’impulsor dels treballs d’investigació i, per això, facilita material al Servei de Necròpsies per estimular la producció d’estudis clínics i estadístics.

Membre del Sindicat de Metges de Catalunya i col·laborador del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, Josep Briansó és també redactor del diari republicà reformista de Tarragona, Las Circunstancias, així com de diferents articles sobre Psiquiatria que publica als Fulls Clínics, una revista mèdica que es publica a Reus des del 1931 al 1936.

Tot i que el 1923, Josep Briansó ja s’ha presentat a Eleccions a Corts per Reus i ocupa una secretària del Govern de la Mancomunitat de Catalunya, és l’any 1930 quan Josep Briansó fa un salt a la política com a portaveu del Partit Republicà de Reus i, poc després, ingressa a Acció Catalana Republicana com a membre del seu Consell General. L’any següent, el 1931, es converteix en president del Centre Republicà d'Acció Catalana de Reus a la vegada que compagina el càrrec amb la seva participació en el Consell Consultiu del Partit Catalanista Republicà. El 1936, dins les llistes del Front d'Esquerres, es presenta a les Eleccions a les Corts Espanyoles i és elegit diputat per la província de Tarragona.

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, Josep Briansó es manté fidel a la República i, quan s’imposa el front franquista i rep la seva ordre de detenció, per demostrar la seva innocència, es presenta voluntàriament a Barcelona davant de les autoritats del govern de Franco. Així i tot, és empresonat a la Presó Model fins a l’any 1943 i, un cop és alliberat, se li prohibeix seguir treballant a l'Institut Pere Mata i ha de dedicar els seus darrers anys professionals treballant a una clínica particular a Reus fins a la seva mort.

El març de 1928, en un acte d’homenatge organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Reus, l’Assocació d’Iniciatives i perla Junta de Govern de l’Institut Pere Mata, la corporació municipal declara Josep Briansó i Salvadó, fill predilecte de Reus mentre que l’octubre del 1930, en reconeixement al seu mèrit psiquiàtric, és inscrit al Claustre Extraordinari de la Universitat de Barcelona. Encara l’abril del 1936, durant la commemoració del 5è Aniversari de la República, la ciutat de Reus ret homenatge al diputat per AC, Josep Briansó.