Galeria de metges

Fill d’Antoni Broggi i d'Elisa Vallès, neix al si d’una família barcelonina. Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia amb premi extraordinari el 1931, doctorant-se a la Universitat Autònoma el 1935 amb la tesi Reacciones vasculares periféricas tot i que en imposar-se la Dictadura franquista és invalidada temporalment. Es forma com a cirurgià al Servei que dirigeix Joaquim Trias i Pujol. Ingressa en guanyar les oposicions com alumne intern pensionat i, anys després, es casa amb la filla gran del mestre, Angelina, amb qui tindrà set fills.

És metge de guàrdia per oposició del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic fins que s’ha d’incorporar a l’Exèrcit Republicà com a cap d’un equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. La seva activitat mèdica al front és notable, adquireix una gran experiència quirúrgica i és un dels principals impulsors dels quiròfans mòbils. Al final de la Guerra és metge de l’Hospital Militar de Vallcarca de Barcelona i pretén reincorporar-se a l’Hospital Clínic però és sotmès a un procés de depuració que l’inhabilita per exercir càrrecs al sector públic. S’ha de refugiar en la pràctica privada, que exercirà fins a finals de la dècada dels 80, convertint-se en un dels cirurgians més prestigiosos de Barcelona. Moisès Broggi és un dels capdavanters de la cirurgia de la hipertensió portal a Catalunya. El 1966, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelon i n’és elegit president el 1979, càrrec que exerceix fins al 1993. El seu discurs d’ingrés es titula Anatomía de los espacios celulares y sistematización de los flemones del cuello.

Al final de la seva carrera, Broggi desenvolupa un notable interès per l'Ètica i la Deontologia Mèdica. És nomenat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona i president d'honor de l'Institut Borja de Bioètica. El 1982, és un dels membres fundadors de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985.

Molt compromès políticament, des de la primera dècada del segle XXI, Moisès Broggi fa públiques les seves conviccions catalanistes i republicanes. Dóna el seu suport al moviment per l’autodeterminació i per la independència de Catalunya L’any 2009 s’adhereix a Reagrupament Independentista . En les Eleccions Espanyoles del 2011 encapçala la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament per al Senat a Barcelona. El 2012, dóna suport públic a la creació de l’Assemblea Nacional Catalana. La seva activitat, com a conferenciant, com a entrevistat en diaris i televisions tenen un gran ressò ciutadà i el converteixen en una figura icònica. Ha escrit les seves memòries, que han tingut diverses edicions en diferents formats i totes han estat autèntics “best sellers”.

Fill adoptiu de Port de la Selva des del 2008, poble on estiueja Moisès Broggi, qui ha tingut nombrosos premis i reconeixements. La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi el 1981, el Premi Nacional de Cultura a la trajectòria professional el 2008 i la Medalla d’Or de la institució. L’Ajuntament de Barcelona el distingeix amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al Mèrit Científic el 1993. El 2002, les Memòries d'un cirurgià (1908-1945) reben el Premi Crítica Serra d'Or. El 2010, rep el Premi Amics de la Gent Gran i, aquest mateix any, el nou Hospital de Sant Joan Despí, rep el seu nom.