Galeria de metges

Biografia

Fill de pares gironins, queda orfe de mare a 15 anys, per la qual cosa un farmacèutic de Sant Feliu de Guíxols casat amb una germana de la seva mare es fa càrrec de les despeses de la seva educació, amb l’obligació de treballar unes hores a la farmàcia. A Sant Feliu coneix un jove més gran que ell, Tomàs Jordà Ponsjoan, que acaba d’arribar de Nova Orleans, que li explica que en aquella terra hi ha un futur prometedor.

Per la seva feina en l’oficina de la farmàcia del seu oncle, escull estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona i es gradua l’any 1856. Aquell mateix any es casa amb la germana del seu amic Tomàs Jordà, Teresa Jordà, que tenia deu anys més que ell, i s’embarca amb ella cap a Nova Orleans. Un cop als Estats Units aconsegueix l’homologació del títol de farmacèutic i comença a estudiar medicina al New Orleans Medical College, que s’acaba de crear la universitat local d’aquesta ciutat, on es gradua l’any 1859. A Nova Orleans li canvien el nom d’Hereu pel de Matas, com que als Estat Units el cognom darrere del nom es considera que és el de la mare (s’acostuma a posar només l’inicial), per tant és més important el segon cognom, a partir de llavors serà conegut com a Narcís H. Matas.

Amb l’ajuda de l’oncle de la seva dona obre una farmàcia, que malauradament al cap de poc temps pateix un incendi, amb el que queda sense recursos. Un ric propietari local que posseeix una extensa plantació de canya de sucre li proposa que s’instal·li en un veïnat proper a la seva propietat, Bonnet Carré, per atendre la població que viu les finques veïnes. Malgrat el desacord de la seva dona, Hereu li compra una casa i dos esclaus negres i s’instal·la per fer de metge i d’apotecari. Allí és on neix el seu fill Rodolf H. Matas, que es convertirà en un insigne cirurgià vascular i catedràtic de cirurgia de la Tulane University, com llavors era nomenat el Centre Universitari de Nova Orleans.

Quan esclata la Guerra de Secessió nord-americana, Nova Orleans està situada en terreny confederat. Washington hi envia per lluitar contra els sudistes al general Benjamin Butler, que hi arriba acompanyat del seu germà Andrew Butler, amic d’Hereu. Aquest es converteix en un col·laboracionista i participa en la compra a Texas de tabac, rom i bestiar. També estabula bestiar a la seva propietat per vendre a millor preu a l’estat de Luisiana. Acabada la guerra, Hereu ha guanyat molts diners i abandona Nova Orleans per por a les represàlies. Marxa a Liverpool on hi havia transferit els seus diners. D’allí torna a Sant Feliu on instal·la la seva família, i va a Barcelona, on es reexamina de la carrera de medicina per revalidar el títol americà.

Home inquiet professionalment decideix marxar a París a especialitzar-se en oftalmologia amb el professor Louis de Wecker, del qual en coneixia el prestigi mèdic perquè havia sigut l’oftalmòleg de Maximilià I, emperador de Mèxic. A més havia enucleat un ull al president francès Léon Gambetta. De Wecker va ser el mestre d’oftalmòleg filipí Jose Rizal, el qual va estudiar medicina a Espanya, i va ser ajusticiat per liderar la campanya independentista de les Filipines.

Hereu passa dos anys a París i retorna a Barcelona amb el títol d’oftalmòleg que li permet obrir una consulta pròpia al carrer de Princesa i entra en el cercle professional del professor Josep de Letamendi. Mentre està a París comença a interessar-se per l’explotació d’una línia de ferrocarril Saragossa – Pau (Occitània, França), que travessés els Pirineus pel port de Canfranc. Manté negociacions amb els governs espanyol i francès, i inverteix el seu capital en aquest projecte. La companyia francoespanyola que ha d’explotar la línia del ferrocarril fa fallida i Hereu queda arruïnat.

Decideix retornar als Estats Units i per recomanació d’uns amics s’instal·la a la província mexicana de Matamoros, on fa de metge. Les seves relacions amb la seva dona, Teresa Jordà, són dolentes i el matrimoni se separa. Hereu s’instal·la Tucson, a l’estat d’Arizona, on tot li va bé en negocis immobiliaris i miners. Quan Hereu es retira de la feina va a viure a casa del seu fill Rudolf a Nova Orleans, on encara és catedràtic de la cirurgia de la facultat de medicina. Allí mor amb 67 anys d’un ictus apoplèctic.

MBC