Un dels fundadors de la Societat Espanyola de Neurologia
Biografia
Emilio Castañer Vendrell va néixer a Barcelona el 12 de febrer de 1903, era el fill gran de l’Emilio Castañer Puig, professor de l’Escola de Comerç i advocat i de Josefa Vendrell Dorca. Tenia dues germanes M. Lluïsa i Josefina i eren cosins germans del destacat tenor Emili Vendrell i Ibars.
Va estudiar la secundària al Liceu Poliglota de Barcelona i la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, promoció de 1927. Sent encara estudiant va anar a fer pràctiques a l’Hospital de la Santa Creu al carrer Hospital de Barcelona, estava en l’equip del Dr. Lluís Barraquer i Ferré, neuròleg, cosí germà de l’oftalmòleg Ignasi Barraquer.
Acabada la carrera va obrir una consulta en un pis del carrer dels Arcs. Es va acreditar com un bon neuròleg, continuant la feina a l’hospital i complementant-la amb les visites particulars i la col·laboració amb el Dr. Lluís Barraquer. A l’any 1930, quan es va inaugurar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau tot l’equip es va traslladar allà, a on van crear un dispensari de neurologia.
Es va casar el 1932 amb la Josefina Serra Guardiola i van tenir un fill i dues filles: Emilio Castañer Serra (1933-2001), que també va ser metge neuròleg i va exercir a l’Hospital de la Vall d’Hebron; M. dels Àngels (1936) i la M. del Carme (1940). Van deixar el pis del carrer dels Arcs i es van traslladar al carrer de Lauria, 52 de Barcelona.
Al 1936, en col·laboració amb els doctors Lluís Barraquer i Ignacio de Gispert Cruz van publicar el primer volum del Tratado de enfermedades nerviosas.
A l’inici de la Guerra Civil Castañer va continuar en la consulta particular i amb el Dr. Barraquer, anant els matins a l’hospital tot i la gran inseguretat que hi havia a Barcelona. Tal com narrà en les seves memòries com a metge de batalló a la Batalla de l’Ebre, va ser cridat a files el 22 de juliol de 1938, quan ell ja tenia 35 anys i teòricament ja n’estava exempt. Castañer va haver d'enquadrar en l’exèrcit republicà, malgrat que ell tenia uns punts de vista distants als ideals republicans.
Sempre fidel al codi deontològic, durant la retirada final de la Batalla de l’Ebre, va romandre per salvar la vida d’un home que s’estava dessagnant, mentre arribaven els soldats nacionals, als quals es va lliurar. VA ser empresonat i enviat al Camp de Concentració “Penal de El Dueso” a Santoña (Cantàbria), on hi va estar quasi tres mesos.
Quan va tornar a casa va seguir fent visites domiciliàries, anant als matins a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i seguí combinant les tardes a la seva consulta amb la del Dr. Barraquer, el qual anys més tard es convertiria en el seu cunyat.
El 1940 van publicar el segon volum del Tratado de enfermedades nerviosas. El 19 de desembre de 1949 va ser un dels primers socis fundadors de la Sociedad Española de Neurología (SEN).
Quan es va retirar Lluís Barraquer, a l’any 1957, Castañer es va fer càrrec durant quasi quatre anys del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Compaginant amb les tasques de metge, va fer traduccions d’articles de revistes mèdiques estrangeres, bàsicament angleses, nord-americanes, franceses, italià i portuguès, així com conferències.
Quan va deixar l’hospital va continuar treballant com a metge particular fins als seus darrers dies, quan es va retirar amb 82 anys a causa d’una malaltia. Entre les seves aficions destacava tocar el piano, dibuixar, pintar, els jocs de mans i la prestidigitació.
MABC
