Galeria de metges

Nascut al si d’una família formada per Ramón Curto i Montserrat Cardús Pinar, obté el títol de batxiller per l'Institut Verdaguer de Barcelona el 1949. Seguidament, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1956. De seguida, Josep Curto obre consulta particular al número 31 del carrer Xile de Barcelona alhora que fa l’especialitat de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona on ha guanyat l’oposició per una plaça de metge de guàrdia. El 1965, rep el títol d'especialista en Cirurgia General alhora que obté la direcció del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron on s’està fins al 1970 perquè, en aquest moment, guanya la plaça de cap del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, càrrec que ocupa fins al 1973 perquè torna a Barcelona en ser designat director del Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari de Bellvitge. És, també, després de fer el doctorat l’any 1976, professor associat de Cirurgia de la Universitat de Barcelona, càrrecs que exerceix fins al 1986.

Membre de les principals societats científiques de l’especialitat, Josep Curto és soci de l’Associació Francesa de Cirurgia des del 1973 i de la Royal Society of Medicine així com de l'International College of Surgeons des del 1974 i, també, acadèmic corresponent de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona, Madrid, Santa Cruz de Tenerife i Ciutat de Mallorca a més de ser soci fundador de la Societat Espanyola de Cirurgia Pediàtrica l’any 1962 i membre de la Comissió Nacional de l'Especialitat de Cirurgia de l’Aparell Digestiu amb el càrrec de secretari del 1978 al 1980. Aquest mateix any, en què, a Tokio, Josep Curto és membre fundador de la Societat Internacional de les Malalties de l’Esòfag (ISDE) alhora que és president del capítol espanyol d’aquesta associació. Més endavant, durant el bienni de 1989 al 1991, és el president de la Societat Catalana de Cirurgia, un període d’auge iniciat amb per l’anterior president Jordi Puig La Calle.

L’activitat gestora de Josep Curto es fa també ben palesa en l’àmbit corporatiu. Així, és secretari de la Comissió Nacional de l’Especialitat de Cirurgia de l’Aparell Digestiu del 1978 al 1989 i delegat català de la Comissió Nacional d’Hospitals a l’Organización Médica Colegial (OMC) de Madrid del 1979 al 1982. A més, en aquests anys, del 1976 al 1980, forma part de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Joaquim Tornos i participa en diferents Comitès d'Experts en temes d'Assistència Sanitària Col·legial, GAPS o com a vocal de la Secció Col·legial de Metges de la Seguretat Social des del 1976 al 1982 perquè Josep Curto continua essent vocal electe quan Ramon Trias és elegit president del Col·legi i forma part de la seva directiva fins a la seva mort.

Autor de més d’un centenar d’articles publicats a les revistes de referència nacionals i estrangeres així com de tres llibres i d’un assaig Rebelión y Universalidad del hombre, que publica amb el pseudònim de 'Ciceron' amb el qual guanya el Premi de la Societat Espanyola de Metges Escriptors el 1986, una obra per la qual és admès com a membre d'aquesta associació.

Vidu de Pilar Erill Badia, es torna a casar amb Montserrat de Molina Gorina, Josep Curto mor sense descendència. El 1968, Josep Curto i Carrdús és distingit amb la Creu Blava de Plata que li lliura la Seguretat Social.