Galeria de metges

Fill de militar d’una família de Cartagena emigrada a Reus, estudia al Col·legi de la Immaculada dels Germans Maristes del carrer Llúria. Acaba el batxiller a catorze anys amb molt bona preparació. Fins a ingressar a la Facultat de Medicina, treballa de mosso de farmàcia i quan ja té l’edat per ingressar a la Facultat de Medicina, compatibilitza l’estudi i el treball a la farmàcia. Se li acut la idea de visitar directament els metges per ensenyar els nous específics i així es converteix en el primer visitador mèdic de Barcelona.

Guanya les oposicions a alumne intern de Cirurgia i coneix Joaquim Trias Pujol. Poc més tard, forma equip a la Clínica Universitària amb altres interns com Pere Piulachs, Ferràndiz, Tortellà, Josep Usúa i Moisés Broggi, entre altres. L’any 1929, es llicencia i es queda a treballar al costat del professor Trias, obtenint per oposició la plaça de metge de guàrdia de cirurgia de l’Hospital Clínic. S’orienta cap a la cirurgia ortopèdica i traumatologia que completa després d’una estada a França amb el doctor Sorel, on veu molts malalts tuberculosos amb problemes ossis. Quan torna se’n va a Madrid a fer el doctorat. Allà coneix a Manuel Bastos Ansart, que li permet presenciar i col·laborar en les sessions quirúrgiques de l’Hospital Militar de Carabanchel, on aprèn la cura oclusiva retardada de Winnett i Orr que Bastos practicà a bastament a la Guerra del Marroc.

A Madrid, amb grans privacions, segueix fent la visita mèdica fent propaganda del sèrum de cavall antituberculós de la casa Ravetllat-Pla i coneix metges com Marañón i Jiménez Díaz. Guanya la beca Dr. Cardenal de l’Ajuntament de Barcelona per ampliació d’estudis a l’estranger i, seguint el consell Dr. Trias, decideix anar a Viena. Amb el Lorenz Böhler aprèn les noves tècniques de tractament de les fractures, té l’oportunitat de fer nombrosos estudis i conèixer els serveis de traumatologia d’altres hospitals alemanys. D’aquesta forma aprèn a reduir i contenir, sota control radiològic, les fractures amb venes de guix.

Torna a Barcelona l’any 1932 i Joaquim Trias li encarrega l’organització d’un dispensari de cirurgia ortopèdica. És l’època d’establiment de l’especialitat i es crea la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Jimeno Vidal tradueix al castellà la quarta edició del llibre de Böhler: Técnica del tratamiento de las fracturas, molt millorada gràcies al seu directe coneixement de les tècniques böhlerianes.

Iniciada la Guerra Civil, Jimeno Vidal ha d’encarregar-se de l’Hospital Militar de Reus. Després, dels de Tarragona, Savinosa i, quan l’exèrcit republicà és en retirada, a Banyoles. L’aplicació dels mètodes de cura tancada i d’estabilització böhlerianes augmenten de forma important el nombre de curacions. En aquest gran centre de traumatologia que s’instal·la al Monestir de Banyoles, Jimeno Vidal atén —sumant els ferits traslladats de Reus i Tarragona— unes sis mil fractures, cinc-centes de les quals eren de fèmur. La mortalitat és només del 3,2%. Amb el bàndol nacional a les portes de Banyoles, es produeix la violenta mort de la seva esposa a mans de les forces republicanes en retirada. Aquesta desgràcia i el rebuig professional que pateix, el fan tornar a Viena com a director de l’Institut de Fracturats i, novament quan esclata la Segona Guerra Mundial, aplica els seus serveis i tècniques als milers de ferits alemanys.

No triga a tornar a Barcelona, on crea l’Institut de Traumatologia i Clínica d’Accidents de Treball. Anys després i fins a la seva jubilació el 1976, també, exerceix com a traumatòleg d’ambulatori, cap de dispensari i metge d’Assistència Municipal de Barcelona.

Jimeno Vidal intervé en cursos i conferències a quinze països que li donen fama mundial. És membre fundador i president de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. President del IV Congrés Hispano-Portuguès de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. President de la Secció de Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i membre d’honor de les societats de COT d’Espanya, Alemanya, França i Àustria.