Galeria de metges

Fill de Josep Cebrià i de Núria Andreu, acaba el batxillerat el 1974. Fa la carrera de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es llicencia el 1981 i s’especialitza en Medicina Familiar i Comunitària, disciplina que ha exercit a l’Àrea Bàsica de Salut de Granollers Sud.

Cebrià ha estat sempre un home amb múltiples inquietuds, molt actiu en nombroses iniciatives, que ha mantingut en paral·lel a la seva tasca primordial que era la de metge de família amb una intensa assistència domiciliària. Obté el doctorat en medicina, es forma en l’especialitat de Medicina Preventiva i Salut Pública, i guanya la plaça de professor titular del Departament de Psicobiologia i Psicofisiologia de la Facultat de Psicologia Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on entre altres va crear i dirigir el 'Grup de Recerca de Comunicació i Salut', reconegut per la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat

Home de fe cristiana, col·labora quan era estudiant a l’Eina: revista de reflexió del MUEC Català (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians), on publica: Estudi i Testimoni Creient: per un estudi transformador fe, esperança i amor, que vol dir evangelitzar. També participa en els moviments reivindicatius dels metges de família, com la “Plataforma 10 minutos”, plataforma que reclama aquest temps mínim per l´atenció de visita en la medicina primària. També és membre del Consell Assessor del Pla d´Innovació per l’Atenció Primària i l’Atenció Comunitària, tema del qual és coneixedor, ja que vint anys abans ja havia participat en la reforma de l’atenció primària a Catalunya.

Metge de família amb una destacada dedicació a escriure articles científics, de reflexió i de divulgació. Publica un total de 68 articles científics, 9 capítols de llibres de medicina i 2 capítols com a consultor, col·labora amb les revistes Annals of Internal Medicine, Anales de Psiquiatria, Anales Españoles de Pediatria, European Psiquiatry i Atención Primaria.

S’interessa molt en la relació entre metge i malalt a la consulta. Conscient de l’excessiva pressió assistencial, publica nombrosos estudis sobre el fenomen burnout que afecta molts professionals, fruit de la intensa demanda d'atenció per part del públic i l’escassetat de mitjans i temps de què disposen els metges d´atenció primària, com Rasgos de personalidad y burnout en médicos de familia, l’any 2001 a la revista Atención Primaria. Articles amb títols destacats són Evolución del síndrome de desgaste profesional en médicos de família: estudio longitudinal a los 5 años, l’any 2008 a la Revista Medicina de Família SEMERGEN, o El entrenamiento en habilidades de comunicación podría ser factor preventivo del síndrome de burnout en médicos de familia de l’any 2006 a la Revista de Psiquiatria de Barcelona.

També aspira a millorar la relació quotidiana metge – pacient a la consulta d’atenció primària, i així publica: Si no entras por la vía directa, da un rodeo, a la revista FMC Formación Médica Continuada en Atención Primaria de l’any 1999, o La insostenible elocuencia de los silencios i ¿Seguro que se toma la medicación?, de l’any 2000. Va rebre el Premi a l’excel·lència Professional en Medicina Familiar i Comunitària del Col·legi de Metges de Barcelona el 2010.

No satisfet amb la seva aportació en revistes especialitzades mèdiques, el Dr. Jordi Cebrià i Andreu col·labora en revistes de divulgació científica més generalistes, com ara la revista JANO, que arriba a un públic més ampli, on hi escriu articles amb el títol de El miedo es un agente patógeno muy activo, ¿Son los médicos de familia buenos pacientes? o La estupidez perjudica seriamente la salud. Curiosament, aquest article entre altres autors, va ser copiat per un autor de reconegut prestigi literari con Alfredo Bryce Echenique, i pel qual va ser multat amb 41.000 euros per plagi.

El Dr. Jordi Cebrià i Andreu va morir, després d’una penosa malaltia, els 52 anys. Va deixar viuda, Dolors Fondevila, i dos fills, Elena i Marc.