Galeria de metges

Fill de Pere Piulachs Gol, industrial de la construcció d'Hostafrancs, i de Magdalena Oliva Solanas, Pere Piulachs decideix estudiar Medicina malgrat l’oposició familiar. L’any 1931, es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb un expedient brillantíssim i Premi Extraordinari que també obtenen Moisès Broggi i Joan Surós, companys de promoció. Orientat professionalment cap a la cirurgia, oposita a una plaça de metge de guàrdia del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic on adquireix gran experiència quirúrgica on hi roman quan escalta la Guerra Civil. A mitjans de 1938, però, és detingut i empresonat. Primer, en un vapor atracat al Port de Barcelona i, després, al Castell de Montjuïc.

El 1940, es doctora amb la tesi La peritonitis biliar sin perforacióin” que obté premi extraordinari. Al mateix temps, guanya la càtedra de Patologia Quirúrgica de Santiago de Compostela i, l'any següent, la de Saragossa fins al 1943, Pere Piulachs aconsegueix el trasllat a Barcelona quan guanya la càtedra per concurs de trasllat. L'ocupa durant 34 anys i, al llarg d’aquest temps, crea la seva Escola de Cirurgia que contribueix a formar un gran nombre de cirurgians. Piulachs porta la càtedra i el Servei Hospitalari de forma molt personal, amb tota l'autoritat d’un professor “clàssic”: explica bé, opera bé i mana molt, molt conscient de la seva superioritat. Facilita l’aprenentatge de l'especialitat a molts metges a través del seu llibre Lecciones de Patologia Quirúrgica. Una obra en cinc volums que es converteixen en un tractat de cirurgia únic d'aquell temps. A més, publica una important quantitat de llibres alhora que col·labora amb altres autors d'obres ja editades i redacta un gran nombre d’articles mèdics.

Piulachs, que intervé també a la Clínica Plató i al Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona, és un gran cirurgià amb especial dedicació a la Cirurgia de l'abdomen, del coll i de la vascular. Posseïdor d’una prodigiosa memòria, grans coneixements anatòmics i notable habilitat manual. Destaca també la seva capacitat pedagògica que es manifesta a través de les lliçons magistrals que impateix i de les exemplars presentacions de malalts que fa.

En reconeixement als mèrits professionals de Piulachs, rep diverses distincions com la Gran Creu de Sanitat i la Gran Creu d’Alfons X el Savi alhora que l'inviten a ser membre de nombroses societats mèdiques nacionals i internacionals. A Catalunya, és guardonat amb el Premi de Cirurgia Pere Virgili de 1972 i amb el Premi Joaquim i Antoni Trias i Pujol a la millor obra d’investigació escrita en català de l'any 1974. Piulachs va ser president de l'Associació Espanyola de Cirurgians, de la Societat de Cirurgia de la Mediterrània i de la Societat Catalana de Cirurgia (1953-1961).

Piulachs té una vessant humanística notable demostrada en l'elaboració de llibres de filosofia i de poesia alhora que, també, és un destacat col·leccionista d’obres d’art, especialment, d'escultures. Dóna nombroses conferencies de tipus humanístic en què demostra el seu domini de la matèria, una bona oratòria i gran domini de la paraula.