Galeria de metges

Fill del metge Joan Cantarell Bordalba i Carme Fontcuberta Benet, és batxiller per l'Institut de Tortosa el 1943 i llicenciat en Medicina per la Universitat de Saragossa l'any 1949. De molt petit ja té la vocació de ser metge al món rural i, acabada la carrera, exerceix a La Torre de l'Espanyol de Ribera d'Ebre, a la Fatarella de la Terra Alta, a Camarles al Delta de l'Ebre. Aquí, Cantarell treballa -amb els doctors Agustí Pumarola i Justo Covaleda- en la identificació d’una epidèmia estacional de leptospirosi als arrossars, aconseguint l’aïllament d’una soca diferent per primera vegada i obtenint uns bons resultats en el seu tractament. Aquesta autèntica troballa es converteix en un fet determinant per la possibilitat de sobreviure de molts dels arrossaires que treballen en unes condicions penoses.

L'any 1955, però, Ignasi Cantarell aconsegueix la plaça de metge titular de Montmeló, al Vallès Oriental, i d’aquí ja no se’n mourà mai més. En el moment de la seva arribada al Vallès i durant les primeres dècades, Cantarell fa de metge rural atenent tota la població, adults i infants, tots en totes les seves vivències. Cantarell ha de visitar tota mena de pacients, atén parts, accidents laborals i de tota mena, fa de practicant i cobreix com pot totes les mancances que envolten la feina d'un metge rural. Cantarell visita a domicili i atén les urgències diürnes, les nocturnes i les dels caps de setmana. Treballa cada dia de la setmana i cada setmana de l'any fins a jubilar-se l'any 1990, comptant sempre amb la seva esposa, Maria Cinta Aixendrí.

El 1951, Ignasi Cantarell és un apassionat de l'Arqueologia que, de la mà de l’historiador tortosí Enric Bayerri i acompanyats d’un grup de joves de Camarles, treballa en un jaciment prehistòric del paleolític superior a l'abric de la Mallada a Cabra Feixat d’El Perelló i participa en la troballa de pebeters que representen una deessa d'origen púnic al paratge del Bordissal de Camarles a Tarragona. Després, ja al Vallès Oriental el 1959, Cantarell dóna a conèixer una antiga vila romana al centre del poble de Montmeló que es coneix com a Can Massot i, el 1961, contribueix a la descoberta d'un assentament romà a Can Tacó, entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès. Des de l’arribada de Cantarell al poble, contribueix a la descoberta de diverses restes neolítiques com la pedra de Llinars del 4500 aC, fites a diferents punts del poble, sitges medievals a l'indret de Can Tabola (Montmeló) i un llarg etcètera.

Comissari Local d'Arqueologia i membre de l'Institut de Prehistòria Provincial de Barcelona, les peces que troba Ignasi Cantarell formen part del Museu de Montmeló, inaugurat l'any 1998. És, a més, membre fundador del Centre d'Estudis de Montmeló.

A banda de per l’arqueologia, Ignasi Cantarell es preocupa per la qualitat de l'assistència al medi rural, per la formació continuada dels metges rurals i per la millora del sistema sanitari públic. D’aquí que, junt amb altres companys, sigui cofundador de la Societat Espanyola de Medicina Rural alhora que és membre i president de la filial del Vallès Oriental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears a més de ser vocal de la junta comarcal de Metges Titulars de Granollers i de la Provincial de Barcelona i, també, de la seva Secció de Medicina Provincial.

Guardonat amb el Premi Jordi Gol i Gorina del 1999 i distingit amb la medalla al mèrit col·legial de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 2004, Ignasi Cantarell es casa amb Maria de la Cinta Aixendri i té cinc fills: M Carmen, M Cinta, Joan Ignasi, Jordi i Nuria. La filla gran ha continuat la saga mèdica familiar i exerceix com a nefròloga a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.