Galeria de metges

Cursa tres anys d’Anatomia i Afers Externs a la Universitat de Cervera i es gradua com a cirurgià llatí el 1740. Torna a Barcelona i supera l’examen gremial del Col·legi de Cirurgia de la ciutat on, segurament, s’instal·la en una botiga per exercir de cirurgià barber. Vuit anys més tard, ingressa al Regiment de les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria fins al 1752, quan deixa l’exèrcit en guanyar una de les dues places de cirurgià major de l’ Hospital de la Santa Creu i, un any després, el nomenen Cirurgià de Sanitat de l'Ajuntament de Barcelona.

El 1761, Francesc Puig s’incorpora com a professor al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (RCCB) que acaba de fundar Pere Virgili perquè el nou centre necessita els cirurgians de l’Hospital de la Santa Creu per donar classes. Puig és nomenat secretari i manté el càrrec després la mort de Virgili l’any 1776 quan Llorenç Roland, que era el vice director, assumeix la direcció. Abans, el 1775, Francesc Puig ha pres part en l’expedició militar a Alger on coincideix amb Jaume Menós amb qui, anys després, mantindran una forta discrepància sobre l'organització dels estudis de Cirurgia.

El 1777, és nomenat cirurgià major de l’exèrcit expedicionari a Amèrica destinat a lluitar contra els portuguesos que han envaït Rio Grande del Sud, a l’actual Brasil. Dos anys després, mor Joan Rancé, vicedirector del Col·legi de Cirurgia, i Puig ocupa el seu càrrec interinament. El mes de gener del mateix any, Roland és l’encarregat de dirigir els serveis quirúrgics de les forces que assetgen Gibraltar en la guerra contra els anglesos. La direcció efectiva del Col·legi de Cirurgia passa a mans de Francesc Puig, que rep el nomenament de vicedirector amb caràcter definitiu i el títol de Cirurgià Major de l’Exèrcit amb caràcter interí.

Francesc Puig és un home amb una gran preparació quirúrgica, bon docent i treballador incansable. Dóna classe cada dia i s’ocupa dels malalts hospitalitzats. Fa de secretari del Col·legi i es un escriptor prolífic però els que hi conviuen asseguren que manava de manera despòtica, el que determina que es guanyi molts enemics. Per aquesta raó, quan Roland torna a Barcelona el 1783, aconsegueix que jubilin a Puig.

El 1788, troba feina de cirurgià a l’Hospital de Palma de Mallorca, segons sembla per recomanació de la Societat Econòmica d’Amics del País. Puig vol demostrar que als 68 anys no és un home acabat i aconsegueix que l’Ajuntament li encarregui un pla d’estudis per organitzar un Col·legi de Cirurgia a Palma: l’Escola d’Anatomia i Cirurgia, per la que ja disposa de llicència reial. Escriu un currículum pel futur Col·legi on exposa les seves idees de com han de ser els estudis de Cirurgia. S’inspira en el Reglament i els Estatuts del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i promou la formació en sis cursos fent pràctiques en algun hospital.

Quan mor Roldan, Puig pretén succeir-lo en la direcció del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i com cirurgià major de l’exèrcit. Addueix els seus mèrits però malgrat moure les seves influències amb la Corona no ho aconsegueix. EL 1793, molt decebut i amargat, deixa el seu lloc de cirurgià major del Reial Hospital de Palma de Mallorca i torna a Barcelona.

Puig és un escriptor mèdic notable. La primera obra que publica son els Principis de Cirurgia del 1753, un manual escrit en forma de diàleg i dissenyat per als estudiants, probablement, plagi d’un altre llibret ja existent. No és un llibre renovador ja que es limita a exposar el tractament del sagnat, la punció de les artèries i l’ús de ventoses, sangoneres i cauteritzacions. Amb el mateix propòsit didàctic, Puig escriu un tractat d'anatomia òssia que titula Osteologia metòdica (1768), treball en el que ja incorpora tots els coneixements i innovacions d'anatomia europeus de l'època. El Tractat teòric-pràctic de lesions de les armes de foc (1782), obra de filiació més moderna com ho demostra la seva oposició a les sagnies i la creença que aquest tipus de lesions són especialment tòxiques. El llibre tradueix l’experiència de Puig en les campanyes militars en que ha participat. En 1793, amb col·laboració amb Sebastià Muntaner, publica el Manual teórico-práctico de las operaciones de cirugía para instrucción de los alumnos de la Escuela de Palma de Mallorca. La lectura en ordre cronològic de les obres de Francesc Puig reflecteix de manera molt expressiva l'enorme progrés de la Cirurgia espanyola al llarg de la segona meitat del segle XVIII, gràcies a les Escoles de Cirurgia.