Metge internista i historiador de la Medicina, particularment del Camp de Tarragona
Biografia
Fill del veterinari JM Sánchez Murillo i de Carmen Ripollès Aznarez, tercer fill d'una família de set germans. Mariano Ripollès Baranda, el besavi, és catedràtic de Dret i rector de la Universitat de Saragossa, autor d'un llibre de tres toms titulat Jurisprudència Civil d'Aragó. La família es trasllada a Saragossa on Josep Maria estudia al Seminari i, després, cursa els estudis de Medicina a la Universitat de Saragossa on es llicencia el 1970. En acabar, fa substitucions del seu oncle, metge de Bardallur, poble saragossà, i, també, a Calafell, Cunit i Segur de Calafell. Aquest mateix any, marxa amb Medicus Mundi a Algèria per substituir els metges durant les seves vacances. Allà, coneix a qui serà la seva dona, Jeanne-Marie Feutrie, a l'Hospital de les Germanes Blanques de Sidi Bouabida (Chlef, El Asnam, Orleanville), on tots dos treballen. Es casen el 1972 i, quan empitjoren les condicions de treball, decideixen tornar a Saragossa on col·labora amb el professor Civeira a la Facultat alhora que també fa guàrdies nocturnes.
A finals del 1973, Sánchez Ripollès es trasllada a Catalunya, al poble de Rodonyà. Mesos més tard, pot obtenir una plaça a l'Hospital Joan XXIII, inaugurat el 1967. És el primer resident del servei de Medicina Interna, i compagina l'atenció mèdica de l'Hospital i fa de metge al pobre del què després serà titular per oposició. La seva relació amb Rodonyà perdura fins al final de la seva vida i és aquí on rep sepultura.
El 1977, Sánchez Ripollès és nomenat metge adjunt dels doctors Piqueras i Richart del Servei de Medicina Interna de l'Hospital però molt orientat a la Reumatologia. Ocupa el càrrec fins al final de la seva vida, actuant a més com a president de la Comissió de Tumors de l’Hospital. Destacat per tenir una notable actuació en el camp acadèmic i professional, és membre de la Comissió de Bioètica del Col·legi de Metges de Tarragona i, quan es posa en funcionament la Facultat de Medicina de Reus el 1980, és professor associat de la càtedra de Patologia General fins a l'any 1990.
Interessat per la Història de la Medicina, el 1986, presenta la seva tesi doctoral Dades i esdeveniments mèdics del segle XVIII a la comarca de l'Alt Camp, un treball de recerca en què descobreix que el metge Pere Güell Pellicer, cofundador i primer president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, era fill d'Alcover. El 1991, és nomenat professor d'Història de la Medicina en substitució del doctor Adserà Martorell. Un any després, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina Catalunya. Membre molt actiu de la Societat Catalana d'Història de la Medicina, Sánchez Ripollès participa en els seus congressos amb diverses ponències. President d'aquesta Societat durant el bienni de 2002 a 2004, organitza el XIII Congrés d'Història de la Medicina Catalana a La Canonja, al tarragonès. A més, participa en diferents activitats a l’Institut d’Estudis Vallencs i, també, a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya que se celebra a Valls l’any 1989.
Col·laborador habitual de diverses revistes com Janus Medicina i Humanitats, Estímul, Cultura, Mediterranean Daurat i Gimbernat, publicació en la qual apareixen bona part dels seus nombrosos articles històrics. A més, és autor o coautor d'alguns llibres com Els Primers malalts de l'Institut Pere Mata, Metges de la Ciutat de Reus i A la medicina de la Corona Catalanoaragonesa, entre altres. Es, també, director de diverses tesis doctorals dels seus deixebles.
Membre actiu de l'Associació de pares d'alumnes del Col·legi Cor de Maria de Valls on estudiaven els seus fills, presideix l’entitat del 1989 al 1995. Des de la perspectiva religiosa, participa com a metge en els pelegrinatges de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de l’Arquebisbat de Tarragona. També, en les activitats de la Parròquia de Sant Joan de Valls, vila on s’ha traslladat a viure la família i on imparteix uns Cursets de preparació per al matrimoni.
El doctor Josep Maria Sánchez Ripollès ens deixa degut a les conseqüències d’una neoplàsia de la bufeta vesicular i pàncrees que arrossega els últims anys de la seva vida. Deixa, però, un important llegat dins la Història de la Medicina Catalana i una important empremta en la seva família, amics i pacients. El 1999, en els actes del Centenari, el Col·legi de Metges de Tarragona l’havia distingit amb el diploma acreditatiu i la medalla com autor del llibre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Una història de cent anys (1898-1998). Mesos després de la seva mort, és objecte d’un homenatge del mateix Col·legi de Metges de Tarragona que compta amb l'assistència de la seva família i nombrosos membres de la professió mèdica encapçalada per la junta de govern de la institució.
JSF
