Galeria de metges

La Medicina en l’època medieval era un espai reservat exclusivament als homes. Als Estudis Generals o a les Escoles de Medicina, no s’acceptava les dones. No obstant això, des de mitjans del segle XIV, la presència de les dones que exercien la medicina en el territori de la Corona d’Aragó està documentada. Concretament, durant els regnats de Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador. L’exercici d’aquesta professió entre les dones era una pràctica estesa en les tres grans cultures presents al territori català durant l’època medieval, entre jueus, àrabs i cristians. Algunes dones exercien d’acord amb els privilegis reials dictats pels reis de la Corona d’Aragó o d’acord amb les lleis de la seva pròpia comunitat. Altres, també, ho feien d’amagat assumint el risc de ser penalitzades per aquestes pràctiques.

D’aquestes dones, la més i millor coneguda és Francesca de Barcelona, vídua de Berenguer Satorra o Çatorra, mariner i ciutadà de Barcelona. Es tracta d’una dona molt popular perquè exerceix oberta i públicament la Cirurgia tot i saber que les Constitucions de Catalunya prohibeixen exercir sense aprovar el degut examen. Per aquest fet, a principis la dècada del 1390, ha d’afrontar els primers problemes legals quan és denunciada per exercir la medicina sense cap titulació “posant en perill el cos humà”. Consta documentalment que el 15 d’agost de 1392, el rei Joan I perdona Francesca però li fa pagar una multa de 10 florins al mateix temps que la desautoritza per continuar la pràctica mèdica.

Francesca paga la multa però fa cas omís del dictamen reial i segueix exercint la professió mèdica, específicament, dedicant-se a l’assistència d’embarassades i a la cura de nadons i infants. A finals del 1394, però, es troba una darrera menció a la metgessa en un document on es diu que la fama de Francesca de Barcelona ha crescut i que se l’autoritza a exercir la medicina i també la cirurgia.

Francesca de Satorra -tot i no haver estudiat a l’Estudi General, tot i no haver-se examinat de medicina- assoleix el màxim reconeixement per part del rei Joan I. Passa de ser multada per exercir la medicina a tenir el reconeixement general com a metgessa i cirurgiana destacant el fet que el rei dicta una pena de 1000 florins d’or a la persona que intenti impedir el seu exercici.