Galeria de metges

Fill de l’impressor de Vilafranca Antoni Comas Elias i de Ramona Torregrossa Giménez, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1906. Abans, però, Antoni Comas Torregrossa –amb només quinze anys- escriu i publica Filatèlia, Estudi sobre’ls sellos de correu. Datos pera col-leccionarlos. Petit Manual del col-leccionador, llibret que edita l’Agrupació Filatèlica de Vilafranca del Penedès el 1893 amb motiu de l’Exposició Filatèlica que se celebra a la comarca. L’obra, editada a la impremta dels Comas, és la primera sobre la matèria que s’escriu en català i un dels primers manuals que es publiquen a Espanya fins al 1948.

Acabada la carrera, Antoni Comas comença essent el metge titular de Fontrubí, Alt Penedès, on s’hi està fins al 1912, quan es trasllada per exercir a Vilafranca del Penedès. Aquest mateix any, les Juntes Provincials de Sanitat confirmen el seu nomenament com a Subdelegat de Medicina de Vilafranca, resolent-se a favor seu el contenciós davant el recurs presentat per Eugeni Frias, metge i farmacèutic vilafranquí, que també optava a la plaça. Dos anys després, quan ja és titular de Vilafranca, Antoni Comas cobreix l’absència del metge del Regiment de Cavalleria “Caçadors de Treviño 26” al mateix temps que, també aquest any 1914, es fa càrrec provisionalment de la direcció mèdica de l’Hospital Cívic Militar de Vilafranca per malaltia de doctor Manuel Sala Mestre -pare del cirurgià Carles Sala Parés- fins al 1915 que rep el nomenament de metge director oficialment i l'ocupa fins a la seva mort,essent Carles Sala qui el substitueix. Més endavant, entre altres càrrecs professionals, ascendeix a metge director de l’Hospital Civil de Vilafranca i és nomenat president de la Junta de Sanitat de la comarca.

Home cultural i socialment compromès amb el país, Antoni Comas Torregrossa té una significada presència en l’àmbit social i polític catalanista de la comarca penedesenca. Des de ben jove, és membre del Centre Català de Vilafranca, entitat catalanista fundada el 1891 propera a les tesis renaixentistes de Valentí Almirall que inicialment no es constitueix com a partit polític sinó cultural. El seu òrgan de comunicació, però, Las Cuatra Barres és la primera revista catalana que es qualifica de “nacionalista” deixant de banda les definicions regionalista o federalista més acords amb les tendències polítiques de finals del segle XIX. Defensen que en la nova definició hi caben els diferents partits catalans, els d’esquerres i dretes, els més moderats i els més radicals. El 1896, l’entitat canvia el nom per Centre Catalanista fins que desapareix el 1900 i es converteix en Foment Autonomista. Més endavant, Comas Torregrossa és vocal de la junta directiva de Nostra Parla, entitat cultural creada el 1916 que, propera a Enric Prat de la Riba i a la Lliga, s’estén amb delegacions arreu dels Països Catalans amb l’objectiu de promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, especialment entre els obrers i els seus fills, a qui els organitzen cursos de lectura i gramàtica catalana a més d'altres activitats socials. En aquest ambient, el 1917, Antoni Comas Torregrosa funda i presideix l’Agrupació Nacionalista de Vilafranca i l’any següent recupera la capçalera Les Quatre Barres -amb ortografia normalitzada- però la revista es deixa d’editar el mateix any 1918, any en què també mor el doctor Comas amb només 40 anys.

Persona molt estimada tant per metges com per pacients, el seu enterrament s’esdevé una gran manifestació de dol amb nombrosa assistència. L’homenatge li arriba trenta anys més tard quan, el 1948, quan se celebra l’Exposició Filatèlica del Penedès i l’Agrupació Filatèlica reedita Filatèlia, en una edició de luxe i uns exemplars per a bibliòfils que reprodueixen l’obra escrita i publicada per Antoni Comas i Torregrossa el 1893. El 1968, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, la revista Panadés reprodueix els articles necrològics que van publicar Acció Catalana i Les Quatre Barres el 1918.

Casat des del 1907 amb Josefa Pausas Rovira, té dos fills i una filla: l’endocrinòleg Antoni Comas Pausas (Guardiola de Fontrubí, 1909 - Vilafranca del Penedès, 1985), Joan Comas Pausas que és pintor, comerciant tèxtil i arquitecte tècnic, i Josefina Comas Pausa. Un nét, Antoni Comas Estalella, segueix la vocació mèdica i exerceix de metge de família a Vilafranca del Penedès.