Galeria de metges

Batejat a la Parròquia de Sant Miquel de Cardona amb el nom de Marià si bé tothom el coneix com a Ramon, el seu segon nom de bateig. Els pares moren d’unes febres que assolen Cardona quan Ramon Combelles només té vuit anys, de manera que queda sota la tutela legal del seu oncle matern, el prestigiós metge Ramon Merlí Feixes, tutor i administrador dels seus béns per espai de disset anys.

El jove Ramon Combelles cursa estudis superiors a la universitat de Cervera on es gradua batxiller en Filosofia el 1824. Més endavant, segurament influït pel seu oncle i tutor Ramon Merlí, decideix fer la carrera de metge i es llicencia a la Universitat de Cervera el 1828, quan té vint-i-set anys. Tot seguit, exerceix de metge a Cardona i rodalia, on hi romandrà sempre.

Es converteix en un dels socis de la Societat Mèdica d’Emulació, corporació sanitària de l’època i en un seguidor de la Frenologia, escola que accepta que el cervell té diverses zones amb funcions específiques així com que l’estat d’aquestes funcions es pot conèixer mitjançant l’exploració externa del crani. Aquesta doctrina té com a gran difusor a Catalunya, Marià Cubí, que fa parada a Cardona per divulgar el coneixement de la Frenologia en un curs de dotze lliçons teòrico-pràctiques. La teoria desperta tanta admiració que, quan acaba el curs, es constitueix la Societat Frenològica de Cardona a la qual, havent assistit a les classes, s’integra Ramon Combelles.

Testimoni de l’excel·lència i prestigi assolits per Ramon Combelles és el discurs que, es conserva entre els seus escrits, redactat per ser llegit en la inauguració de la càtedra de Matemàtiques de la ciutat de Vic l’1 d’octubre del 1837. Desconeixem si, finalment, aquest text es va llegir perquè només consta el discurs fet per Mossèn Jaume Balmes, professor de Matemàtiques de la citada càtedra entre 1837 i 1841. Però, la conservació del text, en tot cas, demostra per si mateix les relacions teixides per Ramon Combelles en el decurs de la seva activitat professional.

Ramon Combelles rep l‘heretatge familiar en arribar a la majoria d’edat, però constata que no pot viure de la renda generada pel seu patrimoni, que havia minvat molt per la mala gestió de Ramon Merli, fet que l’obliga a demanar un lloc de treball a l’hospital militar.

L’any 1833, amb la mort del monarca Ferran VII, comença el primer conflicte entre carlins i isabelins, que és coneix com la Primera Guerra Carlina, una autèntica guerra civil que enfronta l’absolutisme i el liberalisme. Ramon Combelles és contrari a la causa carlina i s’esdevé un ferm defensor del liberalisme i d’Isabel II. Donada la seva gran implicació, Ramon Combelles arriba a defensar amb les armes la causa isabelina com a tinent de la Milícia Nacional i assisteix gratuïtament els militars ferits de l’exèrcit liberal. En consideració als seus mèrits, Ramon Combelles és elegit per ocupar una plaça al Cos de Sanitat Militar i, el 30 de desembre de 1836, és nomenat Inspector de Medicina de l’esmentat Cos.

La guerra resulta desastrosa per l’economia de Ramon Combelles i, tot i que obté ingressos per la seva pertinença al Cos de Sanitat Militar, el gener de 1841, un cop pacificat el país, sol·licita el seu cessament en el càrrec per raons de salut i per atendre la seva família i ocupar-se de l’administració de la seva hisenda.

Compromès amb el liberalisme, Ramon Combelles participa activament en la política local tant en la Junta de Beneficència municipal com en la Comissió Local d’Instrucció Pública, com a regidor primer i, com a regidor degà, fent d’alcalde entre 1833 i 1834. Cardona, com a baluard liberal a la Catalunya interior, és constantment assetjada pel bàndol rebel i els seus habitants pateixen la falta d’aliments, l’hospital queda col·lapsat i a l’Ajuntament es veu mancat de recursos per atendre les necessitats de la població. Conclosa la guerra, Combelles torna a ocupar l’alcaldia de la vila el bienni de 1843 a 1844.