Galeria de metges

José Gómez Márquez és un oftalmòleg molt oblidat, malgrat haver estat nomenat “professor lliure” de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada el 1933 i cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

Havia nascut a Ceuta el 1889, estudiat el batxillerat a Múrcia i la carrera de medicina a Madrid, on es llicencia el 1908. Només acabar la carrera es trasllada a Barcelona.

Ingressa a l’exèrcit i és destinat a Sanitat. Participa en la guerra del Marroc, al final de la qual és ascendit a metge primer. Metge primer és una terminologia de l’antic cos de Sanitat de l’Armada equivalent a capità o tinent de vaixell. El 1913 és destinat al Batallón de Cazadores de la Gomera-Hierro (Illes Canàries), on fa intervencions quirúrgiques oftalmològiques com cataractes, estrabisme, etc.

Torna a Barcelona el 1916 i és enviat a l’Hospital Militar del carrer Tallers, aprofita per acabar la seva formació en oftalmologia amb el professor Josep Antoni Barraquer Roviralta i exerceix com a oftalmòleg. El 1921 és nomenat cap d’un equip mèdic de sis persones per visitar en un consultori gratuït de la Creu Roja. El 1923, obté un permís militar per viatjar a Basilea i a París per perfeccionar-se en la seva especialitat. Quan torna a Barcelona és nomenat cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Militar.

L’any 1924, José Gómez, com a metge militar, ha de formar part del tribunal examinador de “damas enfermeras” de l’Hospital Escola d'Infermeres de la Creu Roja de Barcelona, al costat del rector Andrés Martínez Vargas i dels professors de l'escolar Martí Feced i Lorenzo García-Tornel. Presenta el 1925 a la Societat d’Oftalmologia de Barcelona un treball sobre dotze malalts operats de dacriocistorinostomia. Aquell any ascendeix a comandant. Participa en els cursos d’infermeria de l’Hospital de la Creu Roja en la dècada de 1920-1930. Com a comandant metge, cada any des del 1925 al 1927, Gómez Márquez és un dels facultatius que acompanyen la reina Victòria en les visites que fa a l’Hospital de la Creu, situat prop la Sagrada Família.

El 1927, s’ha inaugurat una secció d’oftalmologia a l’Hospital del Sagrat Cor, i li ofereixen la direcció, sense deixar la seva feina a l’Hospital Militar. Accepta i el mateix any ingressa com acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs 'Carácteres del pulso retiniano en algunas afecciones intracraneales”. El juny de 1929, dirigeix un curset teòric i pràctic d’Oftalmologia a l’Hospital Victòria Eugènia de la Creu Roja, destinat a la formació de les “damas enfermeras”.

També el 1929 es doctora a Madrid amb la tesi “Un nuevo procedimiento quirúrgico contra el lagrimeo por destrucción de las vías lagrimales”. Un tema sobre el qual novament disserta l’any següent durant un acte acadèmic a l’Hospital del Sagrat Cor. També, el 1930, la Diputació Provincial de Madrid el convida a donar una conferència sobre La tuberculosis de los ojos y los ojos de los tuberculosos.

El 1930, guanya un premi de la Societat Oftalmològica de París, i es converteix en acadèmic corresponent de la societat francesa. Participa de manera activa en el congrés de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología celebrat a Santiago de Compostela el 1930. Aquest mateix any, presenta davant la Societat Oftalmològica de Catalunya l’operació de la cataracta mitjançant l’erisífac, procediment lloat per Ignasi Barraquer.

El 1933 és nomenat “professor lliure” d’Oftalmologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’únic metge de l’Hospital del Sagrat Cor que rep aquesta oportunitat d’impartir els seus coneixements a la universitat. La categoria de “professor lliure” va ser creada per la Universitat Autònoma com un equivalent a la de catedràtic, per aquells que no havien guanyat la plaça en una oposició de caràcter estatal, però tenien un reconegut prestigi en la professió fora de l’àmbit acadèmic. Els professors lliures eren nomenats pel claustre de la Facultat de Medicina. Altres metges designats com a professors van ser el Dr. Ignasi Barraquer, també en oftalmologia; mentre que el Dr. Marià Soria és el catedràtic de l’assignatura i els doctors Joaquim Arumí i Josep Casanovas són els professors ajudants. A començaments de 1935, imparteixen el curs de preparació d’especialistes en malalties dels ulls tot col·laborant amb els serveis oftalmològics dels Hospitals del Sagrat Cor, Sant Pau i Clínic. Aquesta Escola és la primera a Espanya en organitzar sistemàticament cursos d’especialització oftalmològica.

La Guerra Civil obliga Gómez Márquez a prendre el camí de l’exili, primer a França i, després d’un intent fallit d’anar-se’n cap a la URRS, emprèn el viatge cap Amèrica convidat pels governs de Cuba i Mèxic per fer unes conferències. Però quan fa una parada a Hondures, abandona el vaixell i es queda a viure en aquest país. A la ciutat de La Ceiba troba feina de metge i hi roman momentàniament fins que acaba establint-se a Tegucigalpa formant part de l’equip mèdic de l’Hospital de San Felipe, dedicat tant a la pràctica com a la recerca mèdica. A la seva fitxa del Col·legi de Metges de Barcelona diu que causa baixa i és eliminado por desaparecido. S’estableix professionalment a l’Hospital de San Felipe de Tegucigalpa, on dirigeix el Servei d’Oftalmologia, i fa recerca des de la càtedra universitària. Mor el 1953 a Tegucigalpa.

Una filla estudiant de segon de medicina, Consol Gómez-Márquez Gironès mor a França l'any 1938, contagiada mentre atén refugiats a un hospital d’infecciosos de Bordeus. Un seu fill, Josep Gómez-Márquez Gironés (Barcelona 1919 – Tegucigalpa, 1980) fa la carrera de metge a Hondures i s’especialitza en cirurgia general i angiologia i esdevé un membre molt actiu del Colegio Médico de Honduras.