Galeria de metges

Nascut a Sant Gervasi de Cassoles, comença els estudis de Medicina a Barcelona i els acaba a Madrid el 1856. Acabada la carrera, s'inscriu a l’exèrcit com oficial de Sanitat. Dos anys després, guanya l’oposició de metge titular d’Andújar, a Jaén, i es fa càrrec dels banys medicinals de Marmolejo des del 1866 fins al 1873. Mentre, el 1870, obté el doctorat per la Universitat de Sevilla i dóna classes a l'Escola Lliure de Medicina i Cirurgia d’aquesta ciutat. Durant els cursos de 1971 i 1972, pertany a la Societat d’Antropologia i, juntament amb el valencià Vicente Chiralt, és fundador de la revista La Época Médica alhora que publica el Tratado Terapéutico de Aguas Minerales, que es tradueix al francès.

El 1875, Lluís Góngora torna a Barcelona per fer-se càrrec de la direcció del balneari de La Puda de Montserrat. L’any 1880, ja apareixen alguns anuncis de premsa en els que es fan referències al doctor Góngora com a metge, director i propietari del centre termal. És fundador de la Societat Espanyola d’Hidrologia i ocupa càrrecs relacionats amb el tractament amb aigües i la Higiene Pública. La seva estada a Barcelona coincideix amb una gran activitat en els àmbits científics i culturals. També, es dedica a la traducció d'obres mèdiques d’autors alemanys com el Tratado de Patología Interna y Terapéutica. Visita assíduament l’Ateneu barcelonès i esdevé un soci molt actiu que ocupa els càrrecs de vicepresident i president dels anys 1882 i 1884.

Home de confiança del doctor Robert, és el veritable creador de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i és el seu primer president (1877-1880) en produir-se la fusió de la societat mèdica El Laboratorio i la Academia de Ciencias Médicas, fundada el 25 de març del 1877 en una dependència de l’Escola de Nàutica de la Diputació de Barcelona, que comptava amb socis il·lustres com en Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó o Agustí Prió. El 5 d’abril del 1878, es fusionen les dues societats i l’entitat naixent pren el nom d’Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña. El 1891, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina.

Lluís Góngora s’especialitza en malalties de l’aparell respiratori. EL 1880, pronúncia la conferència inaugural de l’Ateneu sobre La habitación del obrero. A més, és habitual la seva participació en les conferències públiques dominicals que s’hi feien tractant temes com La salud como factor político-social en la vida y progreso de los pueblos. L’any 1886, al mateix Ateneu es crea la Liga Sanitaria, presidida per Góngora i encarregada de crear una Comissió Tècnica per procurar la millora de la salut pública de Barcelona. Com a lliberal i massó, Góngora es preocupa per la projecció social de la Medicina i és un fidel seguidor dels principis racionalistes en l’ensenyament dels nous metges.

Casat amb Matilde Tuñon, neboda del metge Rafael Tuñon, tenen dos fills i dues filles. El més gran, Josep Góngora Tuñon [Marmolejo (Jaen), 1871 – Berna (Suïssa), 1908)], que mor amb només 37 anys, és metge per oposició de l’Hospital de Sant Pau i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina des del 1906 amb una notable obra pròpia a darrere. El seu seient a la Reial Acadèmia l'ocupa Agust Pi i Sunyer.