Galeria de metges

Fill de Margarida Gibert i Antoni Giberga Bosch (1800-1845), un polític liberal radical que va formar part de la Junta revolucionària de 1842 i de l’Ajuntament de Barcelona entre 1835 i 1843. És deportat a Cuba per ordre del capità general Ramon de Meer, sense judici previ, en relacionar-se’l amb l’assassinat d’un excap de la policia, Marià Vehil, destacat dirigent conservador barceloní, el 1837. A Cuba està empresonat un mes a l’Havana i posteriorment un any a l’Illa de la Joventut, fins que pot fugir a Nova Orleans, des d’on retorna a Europa. Es reintegra a la política barcelonina durant la regència del general Baldomero Espartero (1840-1843).

Antoni Giberga Gibert estudia al Seminari Conciliar i a les Escoles Pies de Barcelona abans d’entrar a la universitat. A l’estiu del 1843 treballa com a practicant a l’Hospital Militar sota les ordres de Pere Felip Monlau. Obté la llicenciatura en medicina per la Universitat de Barcelona el 24 de juny de 1849. És un dels fundadors de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, fundat el 1861 a Barcelona i clausurat pel general Manuel Pavia el 1874, i de la Societat d’Amics dels Pobres, fundada el 1865 per donar ajuda a les classes humils en l’epidèmia del còlera d’aquell any. Aquestes iniciatives acrediten a Antoni Giberga com a un fervent progressista. Participa en la Revolució de setembre del 1868 a Barcelona i fou nomenat diputat provincial per la Junta Revolucionària. El destronament de la reina Isabel II i l’inici del Sexenni democràtic, el situa políticament molt bé i és nomenat vicepresident de la Diputació de Barcelona.

Acabat el sexenni amb el pronunciament del desembre de 1874 i amb l’inici de la restauració borbònica Giberga marxa a Cuba on havia estat anys abans i s’instal·la a Matanzas on exerceix la medicina. Aviat s’integra en el moviment independentista, secundant les campanyes dels patriotes cubans per aconseguir l'autonomia política.

Casat amb Amèlia Galí Partó de Carcassona, el seu fill Eliseu Giberga Galí (1854-1916), nascut a Matanzas, és un destacat polític cubà. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i Filosofia i Lletres a la Universitat de L’Havana, i és un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de L’Havana. Diputat a les Corts espanyoles durant la colònia, defensor de la vinculació de Cuba amb Espanya, i fervent partidari de l’abolició de l’esclavitud. També diputat del Consell Insular durant l’efímer govern autonomista de 1898 i, finalment, és membre de la Convención Constituyente de 1901, encarregada de redactar la constitució de la nova república cubana.