Galeria de metges

Fill del metge Valentí Moragas i Sabaté, metge homeòpata, i Balvina Gracia Morros, germà del metge Manuel Moragas Gràcia. Estudia medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1908 amb premi extraordinari. Obté el doctorat per la Universitat Complutense de Madrid l’any 1913 amb la tesi “Contribución al estudio de la distribución geográfica de las tiñas, las tiñas de Barcelona”.

El 1909 junt amb Josep Antoni Grífols Roig i Lluís Celis Pujol són els directors del recent creat Instituto Central de Análisis Clínicos, Bacteriológicos y Químicos de Barcelona. El 1913 participen al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana amb una ponència sobre el valor semiològic dels exàmens de la sang. Aquell mateix any Moragas ha fet més de 300 aglutinacions pel diagnòstic de la febre mediterrània a Barcelona.

Interessat també en l’estudi de les malalties venèries es dedica bàsicament al treball de laboratori, orientat preferentment a la bacteriologia i també a la dermatologia. És del cos de metges d’higiene especial de prostitució i membre del Servei de Lluita Antivenèria de Catalunya. Professor auxiliar per oposició d’higiene amb pràctiques de bacteriologia de la Facultat de Medicina, de 1919 a 1926. També és professor dels cursos sobre bacteriologia organitzats per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya de 1918 a 1924.

Treballa a la Secció de Bacteriologia del Laboratori de l’Hospital de la Santa Creu, quan és director Albert Lleó Morera. De 1916 a 1928 succeeix a Lleó en el càrrec de director del mateix Laboratori. A partir del 1930, és director del Laboratori de Bacteriologia i Serologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1936, funda i també dirigeix a l’hospital el Servei de Transfusions de Sang, on té com a metge ajudant el Dr. Manuel Miserachs Rigalt. El 23 de desembre de 1936, dona una conferència a l’Acadèmia sobre les tècniques de transfusió sanguínia apropiades en temps de guerra. En el seu servei es practica la tècnica de transfusió directa que havia estat utilitzant des de la seva etapa a l’Instituto Central. Mentre que el servei creat Frederic Duran Jordà és el primer a aplicar a Espanya la transfusió indirecta, la qual s’utilitzarà posteriorment, de manera universal.

Moragas és vicepresident de la Secció de Ciències de l’Ateneu Barcelonès, de 1928 a 1934. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medina de Barcelona i de l’Institut Pasteur de París i de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Serologia.

El 1929, es casa amb Maria Marta Moragas de Montís que pertany a la classe benestant de Barcelona. Personatge destacat de la societat barcelonina del Franquisme, és durant anys vicepresidenta de l'Asociación Española contra el Cáncer, i adquireix fama social per la seva gran capacitat recaptadora.