Metge vilafranquí format a París, catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona a la primera meitat el segle XIX
Biografia
Malgrat el tarannà humil de la família, el seu pare és pagès, Pere Terrada i Font aprèn les primeres lletres a Vilafranca i, desprès, estudia Lògica, Metafísica i Física amb el pare Josep Carrera a Barcelona com feien en el seu temps molts altres joves vilatans fills d’ artesans. Però en ple Trienni Liberal, l’any 1822 amb 19 anys, marxa a París on se sap que es dedica a l’estudi de la Medicina fins a llicenciar-se i doctorar-se alhora que és un dels estudiants més destacats en guarir els infectats de l’epidèmia de còlera que assota el nord de França. El 1833, torna a Barcelona amb un certificat d’estudis que signa el degà de la Facultat parisenca, el menorquí Mateu Orfila. Terrada demana al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona que li convalidin els estudis i, després d’examinar-se, rep el títol de metge i cirurgià.
Tot i les poques dades biogràfiques existents de Pere Terrada, tenim constància de les seves inquietuds polítiques i de la seva molt possible participació als cercles lliberals moderats o progressistes. El 18 de novembre de 1842, forma part de la Junta Auxiliar Consultiva juntament amb 24 barcelonins més entre els què s’hi troba Agustí Yañez Girona -d’ ideologia progressista-, que dóna suport a la Junta Popular Directiva Provisional recent constituïda per dirigir la insurrecció de Barcelona contra el General Espartero.
L’estiu de 1834, la Junta Superior de Sanitat de Catalunya obre una casa d’observació a Altafulla per frenar la pandèmia de còlera que arriba provinent d’un vaixell francès al Port de Tarragona. Pere Terrada és troba entre l’equip de sanitaris i els soldats del Regiment de Savoia que procuren una barrera de vigilància permanent. L’any 1847, Pere Terrada és nomenat vocal de la recent creada Junta Provincial de Sanitat. El mateix any, és enviat a Mallorca per estudiar un brot de verola, situació que aprofita per defensar la vacunació antivariolosa.
Professor agregat de l’assignatura l’Art de Curar almenys des del 1836, és nomenant catedràtic de la Facultat de Ciències Mèdiques de Barcelona el 18 d’abril del 1844, encarregant-se de l’assignatura Física i Química mèdiques, que s’impartia a primer curs i que professa fins a la seva mort l’ any 1851 quan encara no ha fet els 50 anys. L’any 1844, a l’igual que la resta de catedràtics recent nomenats pel rei, Pere Terrada ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina y Cirurgia de Barcelona (RAMCB). Presideix la Comissió de Medicina Legal fins al 1847 i és secretari del curs 1847-1848, essent també l’encarregat de presentar la Relación de los trabajos literarios de la Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona en el año 1847. Participa de manera activa en la docència, presidint 17 sessions acadèmiques des que accedeix a la càtedra. D’ençà 1848 fins a 1850, és assignat a la Comissió de Policia Mèdica. L’any següent, s’incorpora a la Comissió d’Higiene Pública. També, sabem que, el dia 1 de febrer de 1847, és un dels metges barcelonins assistents a la sessió ordinària de la Reial Acadèmia en què l’acadèmic Josep Castells i Comas (1808-1850). presenta els primers resultats de l’aplicació de l’Anestèsia per inhalació d’ éter a Catalunya.
JBM
