Galeria de metges

Estudia la carrera de Medicina a la Facultat de la seva ciutat natal amb notes brillants i, amb 23 anys, es llicencia el 1878. Dos són els seus principals mestres en l’època d’estudiant: el seu germà més gran Josep Antoni Barraquer, il·lustre oftalmòleg gran coneixedor de l’anatomia del sistema nerviós i iniciador de la nissaga de metges oftalmòlegs Barraquer. També considera el seu mestre el doctor Bartomeu Robert, prestigiós internista amb gran afecció per la Neurologia Clínica, que més tard ocupa l’alcaldia de Barcelona.

L’any 1882, al cap de quatre anys d’acabar la carrera de Medicina, l’Administració de l’Hospital de la Santa Creu li confia la direcció del primer servei de malalties del sistema nerviós que ha existit a Catalunya i a l’estat espanyol, donant lloc a l'inici de la Neurologia Clínica catalana. Posteriorment, funda el Dispensari de Neurologia de l’Hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Per tant, en l’època de Lluís Barraquer i Roviralta, l’assistència neurològica hospitalària és reduïda a aquests dos hospitals. A l’Hospital de la Santa Creu, el dispensari del doctor Barraquer es denomina d’Electrologia i Neuropatologia.

Lluís Barraquer i Roviralta no es prodiga com a conferenciant però les seves lliçons tenen una densitat i una arrel clínica tan profunda que les fa inoblidables. El seu arxiu conté la Neurologia en imatges amb un immens fitxer literari i fotogràfic propi i arriba a assolir unes dues mil peces. L’octubre del 1922, el professor Lluís Barraquer entra com acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dissertant sobre el Valor semiológico de la contracción ideomuscular.

Lluís Barraquer i Roviralta fa, per primera vegada al nostre país, la indicació d’operar determinades lesions cerebrals. A partir del 1910, intervé una sèrie d’epilèptics focals, gairebé tots d’origen traumàtic. Les operacions consisteixen en excisions de les àrees corticals afectades per cicatriu. Barraquer impulsà a iniciar-se en Neurocirurgia els eminents cirurgians de la seva època: entre els quals descollen Salvador Cardenal, Enric Ribas i Antoni Reventós.

Un aspecte personal molt significatiu de Lluís Barraquer es relaciona amb la seva delicadesa en el tracte amb els companys, que considera per igual el metge novell que aquell ja carregat d’experiència. Mai, fa gala de la seva cultura superior ni de ser la màxima autoritat del Servei. Barraquer i Roviralta sempre va ser -més que el director i professor- el company franc i lleial de tots aquells que acudien al seu consell i a les seves explicacions científiques.

Assequible a tothom, perfecte cavaller, clínic magistral, original investigador i mestre pioner de la Neurologia catalana, amb una activitat incansable. Barraquer es caracteritza, també, pel seu vestir modest i per conservar una personalitat intacta que no claudica mai als embats d’una clientela aclaparadora. D’esperit gairebé místic, propici a passar-se hores amb els llibres i els malalts, Lluís Barraquer va viure sense ostentació perquè el seu caràcter refusa les exhibicions i pel seu ascetisme, és per damunt de l’esperit social i extravertit que tenen alguns metges de la seva època. Ell és, pràcticament, un home sense anecdotari.

Les contribucions a la literatura mèdica més significatives són: La “malaltia de Barraquer” o lipodistròfia progressiva, “el signe del contrast de Barraquer”, per abolició del reflex muscular profund amb exaltació de la reacció idiomuscular, “el reflex de prensió del peu de Barraquer”, “l’atetosi associada a les encefalopaties infantils, forma simptomàtica de Barraquer” i “l’atròfia hemilateral generalitzada de Barraquer”.

Lluís Barraquer Roviralta és l'origen de la branca neurològica dels Barraquer, continuada pel seu Lluís Barraquer Ferré i pel seu nét Lluís Barraquer Bordas, coneguts familiarment com 'els tres Lluïsos'.