Galeria de metges

Josep Ignasi Barraquer i Moner neix a Barcelona el 24 de gener de 1916. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i Josefa Moner i Raguer, acaba el batxillerat el 1932 i estudia medicina a Barcelona, on es llicencia el 1940, tot i que, a causa de la Guerra Civil alguns cursos els fa a la Universitat de Granada, on s’ha traslladat la família, després de passar per Montpeller, Roma i Tànger. El 1952 es doctora a la Universitat de Madrid; llavors ja s’ha especialitzat en oftalmologia, a l’Institut Barraquer de Barcelona, sota la tutela del seu pare i al costat del seu germà Joaquim Barraquer i Moner.

A principis de la dècada de 1940 presenta estudis en reunions i congressos i publica els primers articles amb resultats de diferents recerques i noves tècniques a Archivos de la Sociedad Oftalmológica Hispanoamericana. Quan l’any 1947 es crea l’Institut Barraquer de Barcelona, Josep Ignasi és nomenat vicepresident i dirigeix Estudios e Informaciones Oftalmológicas, publicació de l’Institut; fa recerca, innova i és un hàbil cirurgià.

Amplia la seva formació a Ginebra, Zuric, Roma i París (1947-1948). En aquella època, ja està especialment interessat en la queratoplàstia. El 1950 viatja a Londres i als Estats Units, on fa conferències, projecta pel·lícules i fa sessions quirúrgiques a Pittsburgh i a Nova York. Aquell mateix any viatja a diferents països d’Amèrica del Sud. El 1953 es desplaça a Buenos Aires, Quito, Lima i Bogotà, on ha decidit establir-se amb la seva esposa (els fills van a Colòmbia uns anys més tard). Comença a treballar en aquella ciutat en un pis de l’Hotel Continental, on opera pacients ambulatoris; als que necessiten anestèsia general els opera en dues clíniques d’aquella capital. Uns mesos més tard trasllada el consultori a la Clínica de Marly, on el 1954 és nomenat cap del Servei Oftalmològic i on roman fins al 1968, quan es trasllada a la Clínica Barraquer, que s’inaugura el 20 de desembre. Crea també l’Instituto Barraquer de América, que té funcions de caràcter científic i docent, i l’Escuela Superior de Oftalmología, on es formaran molts oftalmòlegs, mentre que la Clínica centra la seva activitat en tasques assistencials. Continua, per tant, el model que el seu pare havia creat a Barcelona. De la mateixa manera, i amb el nom de Instituto de Cirugía Ocular, dedica una part important de l’activitat assistencial a atendre persones amb pocs recursos a la Clínica Barraquer. Treballador incansable, ocupa la seva activitat constantment en perfeccionar el tractament clínic i quirúrgic de les malalties oculars en benefici dels seus pacients.

La contribució de Josep Ignasi Barraquer a l’oftalmologia és extremadament àmplia: va ser el creador de dinou tècniques quirúrgiques i de quaranta-cinc instruments i aparells originals, va publicar 265 treballs en revistes i llibres científics i va assistir a 266 congressos. A més, va fotografiar i filmar més de cent intervencions quirúrgiques amb finalitat docent.

L’any 1958 funda la Societat Americana d’Oftalmologia i Optometria i el 1979 és cofundador de la International Society of Refractive Keratoplasty (després International Society of Refractive Surgery).

Josep Ignasi Barraquer és considerat el pare de la cirurgia refractiva. L’any 1949 és l’autor de la primera publicació sobre cirurgia corneal laminar refractiva, emprada per corregir ametropies, que denomina queratoplàstia refractiva. El 1958 desenvolupa una tècnica amb què es podrà corregir quirúrgicament la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Les seves dues aportacions més reconegudes són la queratomileusi (queratoplàstia refractiva que consisteix a extreure una còrnia defectuosa, congelar-la, tornejar-la amb la curvatura adient, descongelar-la i tornar-la a trasplantar a l’ull) i la queratofàquia (varietat de queratoplàstia en què l’empelt és implantat entre les capes de la còrnia per a modificar-ne la curvatura), conegudes com les tècniques o procediments de Barraquer. El 1980 publica el llibre “Queratomileusis y queratofaquia”. La queratomileusi ha estat la base de noves tècniques com la fotoqueratomileusi o LASIK, en què es fa servir el làser excímer.

Fa importants contribucions en el trasplantament de còrnia i en la cirurgia de les cataractes. A més de la seva activitat clínica, quirúrgica i docent, dirigeix el seu interès vers l’experimentació de noves tècniques quirúrgiques i la millora dels procediments clàssics (molts porten el seu nom); en són exemples el trepà per a queratoplàstia (1948), l’espàtula piriforme per a queratoplàstia laminar (1950), el portaagulles mosquit (1952), la pinça colibrí (1953), el blefaròstat colibrí (1955), les tisores esclerocorneals amb topall per permetre una secció contínua (1958), diferents tipus de queratom (de fixació pneumàtica [1942], hemiqueratom [1958], microqueratom [1962]), l’oftalmòmetre quirúrgic monocular (1971) i el binocular (1972), i molts altres.

És el primer a adaptar, a la primeria de la dècada de 1950, una làmpada de fenedura i el microscopi quirúrgic de Zeiss i, a l’inici dels anys 1960, dissenya, amb Hans Littman i el seu germà Joaquim, el primer microscopi concebut exclusivament per a fer microcirurgia ocular.

La docència és una part important de la seva activitat. Imparteix cursos de cirurgia refractiva a Bogotà, als Estats Units i a Europa. És professor honorari de la Universitat San Marcos de Lima (Perú) i professor visitant de la Baylor University de Houston (Estats Units). Crea així una notable escola de professionals d’arreu sota el seu mestratge.

El desembre de 1977 és segrestat a Bogotà per un grup guerriller, que demana un rescat. Quan uns dies més tard és alliberat, sa i estalvi, viatja a Barcelona.

Rep moltes distincions, entre les quals: doctor honoris causa de la Universitat de Santa Maria (Brasil) (1969), de la Universitat de Cadis (1987) i de la Universitat de Cartagena (Colòmbia) (1990); acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Medicina de Múrcia (1967), de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Colòmbia (1980) i de l’Acadèmia de Medicina de Cartagena (Colòmbia) (1988); membre de mèrit de la Societat Espanyola d’Oftalmologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears; Gran Creu de l’Orde Civil d'Alfons X el Savi (1995), etc.

Home avançat a la seva època, ha estat qualificat de prudent, correcte i honest, un cavaller que no necessitava impressionar amb el que feia, que durant anys va parlar i ensenyar coses en les quals gairebé ningú creia, convençut del que estava fent.

El 13 de febrer de 1998 el troben inconscient a la seva oficina a Bogotà, on està treballant com qualsevol altre dia. Unes hores més tard mor sense haver recuperat la consciència; té vuitanta-dos anys.

Josep Ignasi Barraquer es casa a Granada l’any 1938, durant la Guerra Civil, amb Margarita Coll i Colomé, amb qui té quatre fills (Ignacio, Francisco, Margarita i Carmen) i després amb Inés Granados, amb qui té un fill, José Ignacio. La nissaga Barraquer d’oftalmòlegs continua a Colòmbia amb Carmen, Francisco i José Ignacio.