Galeria de metges

De pares catalans emigrats a Puerto Rico, neix al municipi de Mayagüez, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1905. Mentre fa els darrers cursos de la carrera, passa temporades a Berna on assisteix als Serveis dels professors Hermann Sahli, brillant internista, i del cirurgià Theodor Kocher. Un cop graduat com a metge, Joan Marimon i Carbonell torna a Berna i ingressa a l’Institut Hallerià de Fisiologia amb Kronecker i Ascher desprès de tornar a examinar-se de llicenciatura per poder ser admès. Dos anys després, el juliol de 1907, es doctora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Berlin on llegeix la seva tesi doctoral sobre l'acció electromotriu a la fibra muscular de l'intestí dels mamífers. La tesi és qualificada d’exímia i Joan Marimon es converteix en el primer metge espanyol que es doctora a la universitat berlinesa. Després, novament, torna a Berna i s’hi està dos anys treballant d’ajudant del doctor Kocher fins al 1910, quan marxa a Madrid per llegir la seva tesi doctoral Estudio quirúrgico de los linfáticos del cuello.

Després, de nou a Barcelona, aconsegueix que el nomenin professor auxiliar de la càtedra d’Anatomia Topogràfica i Operacions del professor Morales Pérez. El 1911, a la revista Zentralblatt für Chirurgie, publica el seu treball sobre Tratamiento quirúrgico de la hidrocefalia i, el 1912, ja presenta el seu primer article sobre l’equinococcosi de la glàndula tiroïdal a la l’equinococcosi de la glàndula tiroïdal a la Revista de Ciències Mèdiques de Barcelona, citat en diverses ocasions per Marañón. Des d’aquest moment, Joan Marimon es converteix en un gran expert de la Cirurgia de la tiroide. Tot i efectuant gastrectomies i altres operacions agosarades per l'època, al doctor Marimon se'l coneix especialment per les nombroses tiroïdectomies realitzades amb bona fortuna, mereixent -amb raó- la consideració de pioner espanyol de la cirurgia endocrina.

Manté un bon nivell acadèmic amb nombroses publicacions entre les quals destaca la comunicació de la seva idea sobre la nosologia de la malaltia de Basedow, que es reproduïda a la Berliner Klinische Wochenscrift. El 1916, tradueix de l'alemany el Tratado de Tècnica Quirúrgica d’Schmieden, que va ser el tractat de Cirurgia de més difusió entre els cirurgians espanyols.

El 1928, és un bon any per Marimón des del moment que és convidat a donar una conferència sobre les malformacions cranials en els malalts d’hipofisària a la càtedra de De Quervain de Berna i, tanmateix, és elegit cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, que havia dirigit el Dr. Cardenal. Ell n’és el nou director fins al 1936 quan decideix fugir d’Espanya amb la seva família tement per la seva vida degut a les seves conviccions religioses. Primer, se’n van a Itàlia i d’allà, a la Espanya Nacional on fa de capità metge assimilat voluntari. Opera a diversos hospitals militars fins que mor d’una pneumònia el 14 de gener de 1939 per la què és ingressat a l’Hospital de Montsó.

Joan Marimón i Carbonell es casa amb Mercè Batlló i Godó, filla de l’industrial tèxtil barceloní Josep Batlló i Casanovas, amb qui tingué sis fills, propietari de la casa del número 43 de Passeig de Gràcia que encarrega la reforma a Antoni Gaudi i que avui és la coneguda “Casa Batlló”.