Galeria de metges

Neix a Atuntaqui a l’Equador a causa de l’estada laboral del seu pare aquesta ciutat andina. La família torna a Barcelona el 1930 i Marí s’incorpora a l’escola catalana, on s’educa fins a l’esclat de la Guerra Civil el 1936; aleshores es refugia amb part de la família a Torà (el Solsonès), a casa de l’àvia. Acabada la contesa torna a la capital i continua els estudis a l’Institut Jaume Balmes fins al 1945.

Tot seguit cursa la carrera de medicina sota el guiatge de catedràtics de renom que formen una promoció de la qual sortiran noms destacats de la medicina de la segona meitat del segle XX; el 1951 obté el Premi Extraordinari de Llicenciatura i es col·legia a Barcelona.

Primerament, es prepara com a especialista en cirurgia general a l’Hospital de la Creu Roja al costat del Dr. Lluís García Tornel i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb el Dr. Josep Soler-Roig. També adquireix coneixements de traumatologia, de cardiologia a l’Escola de Cardiologia del Clínic i d’angiologia a la Clínica Mèdica A. Obté els títols d’especialista en cirurgia general i digestiva, cirurgia ortopèdica i traumatologia, i cardiologia.

El seu exercici professional en cirurgia general té com a escenari l’Hospital de Sant Pau fins a l’any 1984, però també des de l’inici i fins a la segona meitat dels noranta, a l’Hospital de la Creu Roja. Simultàniament, té consulta privada al seu domicili, de medicina general i de les seves especialitats, i també ocupa una plaça de generalista a la Seguretat Social fins a l’any 1991.

És membre de l’Associació de Cirurgia de Barcelona, de la Societat Catalana de Cirurgia i de la Sociedad Española de Cirugía. Segueix un bon nombre de cursos de formació continuada, participa en congressos i en les sessions clíniques hospitalàries, i també dona diverses conferències sobre patologia quirúrgica. El 1971, és professor ajudant pràctiques de patologia quirúrgica a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Publica diversos articles de cirurgia. Entre els anys 1976 i 1982 tradueix obres mèdiques i quirúrgiques de l’anglès al castellà, per a diverses editorials, alguna de les quals té molt èxit en el sector professional.

La tasca de traducció i el neguit que li comporta, per conèixer el màxim possible sobre llengua en general i semàntica en particular, li obren el camí de les humanitats mèdiques, ben especialment el de la història de la medicina. El seu afany per la lectura s’amplia cap a les biografies dels metges del passat i sobre aspectes sanitaris antics i comença a relacionar-se amb altres persones que tenen la mateixa dèria. Aquests professionals interessats per la història, l’any 1976 demanen al Dr. Josep Alsina Bofill, aleshores president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, que faci el necessari per crear una societat dedicada a la història de la medicina sota el seu sopluig institucional. Aquesta societat es crea l’any següent, amb el nom de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

L’any 1981, es doctora amb la tesi “El Dr. Corachan García, su vida y su obra”, qualificada amb l’excel·lent “cum laude”. Professor ajudant d’història de la medicina de la UAB, col·labora en les tasques de docència i recerca amb el catedràtic Dr. Felip Cid, entre els anys 1980 i 1986.

El Dr. Marí des del primer moment esdevé un soci actiu de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i participa en totes les sessions acadèmiques. Una vegada jubilat i amb més temps disponible, el 1997 és vocal de la junta, secretari de 2001 a 2004 i president des d’aquest any fins al 2008.

En aquest marc històric esdevé conferenciant, membre de taules rodones, dinamitzador, organitzador de simpòsiums i congressos d’història de la medicina catalana i autor d’articles i llibres. Entre aquests últims, el més destacat és “La cirurgia catalana del segle XX”, una obra de referència.

El 1973 rep el premi de la Société International de Chirurgie per un treball sobre la història de la cirurgia catalana. El 2006, és acadèmic corresponent per premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC).

Ideològicament, és una persona molt oberta, que sap escoltar i admet la diversitat; té un esperit de base republicana i milita en el catalanisme cultural. És un erudit encuriosit per tots els temes, que comparteix durant anys amb amics a la tertúlia de la Cafeteria Sándor.

A més de la lectura i la història, té una inclinació general a la ciència i a l’art, i afició als esports, als viatges i a la filatèlia. Mereix un esment a part el dibuix, un do que li ve de lluny i que fins i tot fa que de jove consideri fer-se arquitecte. El dibuix el du a la pràctica caricaturista, una activitat que també desenvolupa a les sessions d’història mentre escolta el ponent, sense perdre detall del què exposa ni de les seves faccions.

Casat el 1957 amb Aurora Sáez Roman, infermera instrumentista del Dr. Barraquer, resideixen a Barcelona i tenen quatre fills: Víctor Manuel (metge), Maria Elena, Jordi (professor a la North Carolina State University) i Gemma (advocada). Gaudeix sempre intensament de la seva família, tant al seu domicili de Barcelona com a la seva segona residència, al Vendrell.

Aquest home bonhomiós, que estima i es fa estimar, traspassa a Barcelona, als 96 anys.