Biografia
Fill del pagès Narcís Fuster Janer, acabat el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1887, es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1895. Des del 1890, pertany al Centre Escolar Catalanista on ocupa diferents càrrecs a la secció mèdica fins esdevenir-ne president el curs 1893-1894. L’any anterior, tot i la seva joventut, ja ha destacat per les seves nombroses intervencions als cercles catalanistes. Coneixedor de la història del país, en els mítings que organitza Foment Catalanista, Fuster explica amb entusiasme ‘’la justícia històrica de les aspiracions catalanes, el seu origen i les seves vicissituds’’ alhora que s’enfronta al crítics que titllen de retrògrad el moviment catalanista què ell defensarà tota la vida.
El 1896, Narcís Fuster obté la plaça de metge titular municipal de Ripollet i Cerdanyola i aquest mateix any es casa amb la ripollesa Maria Assumpta Mallofré i s’instal·la a Cal Fuster, casal que ell mateix s’ha fet construir al poble. La seva presència a Ripollet es remunta amb seguretat al 1892, quan es troba com a representant d’aquest municipi a les Bases de Manresa i on sembla plenament integrat. També, el 1896, esdevé president de l’Agrupació Catalanista de Ripollet i fundador de La Veu del Vallès, que dirigeix fins al 1898 quan els dirigents decideixen publicar-la a Granollers. A més, la radical discrepància amb les tesis moderades de Prat de la Riba (1870-1917), comporta la marxa de Fuster de l’Agrupació a principis del 1900. Malgrat tot, com a part del sector anomenat ‘’possibilista’’, manté la seva militància a Unió Catalanista que presideix Domènec Martí i Julià amb qui esdevé delegat del partit els anys 1901 i 1904 a més de membre de l’organització del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra el 1906. L’any 1913, també, es troba entre els assistents al I Congrés de Metges de Llengua Catalana.
El 1899, es doctora a Madrid amb la tesi De las metrorragias discrásicas en la pubertad. L’any següent, al Congrés Científic Internacional de Catòlics que se celebra a Munich, presenta la ponència Homes de fets i la medicina desde lo sigle XI al XIX. Narcís Fuster, que té el títol de mestre de primer ensenyament sense exercici, ingressa el 1904 com a soci electe a la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció. En l’acte de recepció disserta sobre La salut i l’ensenyança de la nostra terra. Un any més tard, és un dels ponents als actes de propaganda que organitza el Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi. Vocal de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, publica alguns articles a la revista Vida. Secretari de l’entitat el 1910, té una participació molt activa al comitè organitzador de l’Exposició Annexa al I Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi que se celebra a Barcelona aquest any.
Cap el 1900 , Narcís Fuster trasllada el seu domicili a l’entresòl primera del 466 del carrer Diputació de Barcelona i, el 1905, formant part de la candidatura de la Lliga Regionalista, surt escollit regidor a de l’Ajuntament de Barcelona i reelegit en els comicis municipals de 1909. De la seva tasca al consistori barcelonès, destaca la defensa de la reforma escolar que propugna la construcció d’escoles a tots els barris de la ciutat. El seu protagonisme és notori, també, quan és un dels regidors que promou la protesta del Consistori i l’adopció d’algunes mesures arran la Setmana Tràgica. Casa seva s’esdevé consistorial el 3 d’agost del 1909. Poc després, deixa de ser regidor tot i que manté la seva militància a la Lliga i se’l troba implicat en la direcció que presideix Ramon d’Abadal durant el bienni 1923-24.
Sense deixar d’exercir de metge de districte, des del 1918, Narcís Fuster és Inspector del Servei de Lactància de la Casa Provincial de Maternitat. També, és metge de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Paral·lelament, és professor d’Educació Física de l’Escola del Bosc de Montjuïc on, a més s’encarrega de fer el reconeixement mèdic als alumnes. L’any 1929, també, dirigeix el Servei de Vigilància Infantil de la Federació de Societats de Socors Mutus de Catalunya, una secció de la Mútua que s’encarrega de l’assistència als infants des del seu naixement fins al primer any de vida, controlant el seu desenvolupament i aconsellant les mares a guarir la salut dels seus nadons.
Narcís Fuster és membre de diferents associacions d’àmbit social i cultural. Des del 1901, és soci del Centre Excursionista de Catalunya. El 1900, obté el primer premi de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona per unes Faules que presenta a concurs. Després, amb aquesta institució, s’esdevé un dels promotors de la campanya abolicionista de les curses taurines.
El 1907, és un dels primers metges que atén Francesc Cambó (1876-1947) quan cau ferit de bala en l’atemptat lerrouxista que pateix durant un míting de la Lliga Regionalista a Hostafrancs.
MVR
