Galeria de metges

Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on s’hi llicencia l’any 1919 amb premi extraordinari. El 1926, obté el doctorat a Madrid amb la tesi Los anaerobios en la infecciones pútrides. Abans, el 1915, havia ingressat com a estudiant a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, formant la branca estudiantil que prengué el nom d’Agrupament Escolar. Dos anys després, com a representant dels estudiants, forma part del Comitè Organitzador del II Congrés Universitari Català què presideix August Pi-Sunyer. Alfons Trias, primer com a vocal i, posteriorment, com a vicepresident.

L’any 1918, Alfons Trias Maxencs, juntament amb Pere Nubiola i August Pi Sunyer, és designat per formar una comissió d’estudis sobre l’establiment d’una Casa d’Estudiants i estudiar l’establiment d’una autonomia universitària si s’obtingués l’autonomia integral de Catalunya. En el segon Congrés Universitari Català, Trias Maxencs, conjuntament amb Pere Domingo, presenta un informe sobre Els drets i deures dels estudiants, que proposa la col·laboració dels estudiants en el control i govern de la Universitat, suggeriment que anys posteriors es posa en pràctica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920, és membre de la Junta de Govern de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. El 1921, és delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana alhora que amplia estudis a París fins al 1923 essent pensionat per l’institut Pasteur per obtenir el títol de metge puericultor. Posteriorment, fa una estada a Suïssa amb el professor Rollier. Després, entre 1924 i 1925, es trasllada a Viena on treballa al costat de Marfan i Von Pirquet.

El 1925, és ponent del I Congrés General del Nen, celebrat a Ginebra i, també, al Congrés de la Societat Alemanya de Pediatria a Karlsbad. Més endavant, el 1929, intervé al XII Congrés International Physiological a Boston.

Molt integrat a la vida acadèmica, des del 1927 fins al 1932, és redactor en cap d’Annals de Medicina, la revista de l’Acadèmia. Més endavant, igualment, dirigeix el Butlletí, publicació independent d’Annals, amb un caire més obert i informal, dirigida preferentment als membres de l’Agrupament Escolar. Al llarg de la seva vida, Trias i Maxencs publica nombrosos articles de temàtica diversa a diferents revistes com Revista Mèdica de Barcelona, Butlletí de la Societat Catalana de Pediatra, Ars Mèdica, Paidoteràpia, La Medicina Catalana, Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, Treballs de la Societat Catalana de Pediatria, Annals de Medicina i, també, a les alemanyes Wiener Medizinischen, Wochenscrhrift, Jahrfur Kinderheilkunde i Zeilzchrift für kinderheilkunde.

El febrer de 1930, és ponent al VI Congrés de Metges de Llengua Catalana que té lloc a Barcelona. Participa en una comissió de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques per una reestructuració de les seves publicacions i en la incorporació de treballs científics d'autors estrangers traduïts al català amb l’objectiu de normalitzar-ne l'ús científic de la llengua catalana.

Interessat per la Pediatria, assisteix al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona. Més endavant, l’any 1934, és nomenat professor auxiliar a la Càtedra de Pediatria de la Universitat Autònoma i, un any després, professor de Puericultura. Quatre anys més tard, Alfons Trias i Maxencs és expulsat de la docència pel govern franquista.

Durant l’època republicana, Alfons Trias forma part d’una comissió per la implantació de guarderies infantils, conjuntament amb Joan Córdoba i Carles Soler Dopff. És designat com a responsable i coordinador del Segell Pro Infància què, durant unes setmanes, afegien a les cartes postals per recaptar diners per finançar les guarderies infantils catalanes. L’any 1936, és secretari i professor de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya, vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria i el 1938 esdevé director de la Casa de Maternitat.

El 1932, al Congrés de Metges de Llengua Catalana, juntament amb Nubiola, Muñoz- Arbat i Segalà, presenta la ponència Maternitat, puericultura i eugenèsia on es desenvolupa un projecte d’organització materno-infantil a Barcelona, ple de sentit comú i novedós en aquells anys.

Col·leccionista i filatèlic de reconegut prestigi, gran afeccionat a l’art, amb incursions a la pintura i l’escultura, Alfons Trias i Maxencs cultiva una estreta amistat amb l’arquitecte Antoni Gaudi fins a la seva mort l’any 1926. L’atzar fa que ell sigui qui el reconeix quan ingressa a l’Hospital de Sant Pau quan és atropellat pel tramvia i l’acompanya en el seu llit de mor. La seva relació es remunta a la Casa Trias, una de les poques cases construïda per Gaudí al Parc Güell per encàrrec de Martí Trias i que hereta Alfons Trias i Maxencs quan mor el seu pare el 1914.

El 1941, el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona el multa acusat de separatista per la seva afiliació a Acció Catalana i pels càrrecs ocupats en la 2ª República, com la direcció d’Higiene infantil i la secretària del Segell Pro-infància. Fins a la seva mort, Alfons Trias i Maxencs es dedica a recopilar la bibliografia mèdica en català.