Galeria de metges

Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1910 i es doctora el 1911. Es presenta a oposicions de metge militar i es destinat al Marroc com a capità metge on adquireix experiència en cirurgia de guerra (1912-1916). Amplia estudis a Berna, París i Viena. De tornada, guanya per oposició, successivament, les càtedres d'anatomia topogràfica i operacions de Granada (1916), Saragossa (1918) i Barcelona (1920). A l’Hospital Clínic, converteix la seva Càtedra de Tècnica Quirúrgica i Patologia Quirúrgica en un departament més orientat cap a la traumatologia i l'ortopèdia i crea el servei d’urgències que, aviat, es guanya un gran prestigi assistencial però, també, com a centre formador de cirurgians.

Degà de la Facultat de Medicina de 1931 a 1939 participa en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. I és membre de la comissió executiva de la facultat i de la posterior junta en època de guerra.

És la màxima figura de la cirurgia catalana en els anys de la República. Funda i dirigeix amb altres col·legues la Societat Catalana de Cirurgia i la Revista de Cirugía de Barcelona, el Boletín de la Sociedad de Cirugía i l’Asociación Española de Cirujanos en 1935. Entre altres càrrecs és president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (1928-1930). President del VII congrés de Metges i Biòlegs de llengua catalana (1932) i fundador de la Sociedad Española de Ortopedia y Traumatologia.

Quan esclata la Guerra Civil és nomenat membre del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya. Durant els enfrontaments treballa com a cap de l’Hospital Militar de Vallcarca i de l’Hospital Clínic. A més té el grau de coronel i és cap de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est.

El 1939 s’exilia a França, on resideix a Carcassona on reballa a clíniques quirúrgiques, com la del Dr. Émil Delteil, on atén a maquis. Des d’Espanya li han obert diversos expedients acusat de roig separatista, entre altres càrrecs, com a resultat, el 1941, és inhabilitat a perpetuïtat. Torna a Catalunya el 1947, però se’l manté allunyat de l’ensenyament i a més és empresonat amb l’acusació d’atendre a guerrillers anarquistes. Malgrat tot, el 1953 el Ministerio de Educación Nacional el declara depurat amb la sanció d’inhabilitació per l’exercici de càrrecs directius i de confiança. El 1954 és readmès sense sancions com a catedràtic, i adscrit a la Facultat de Medicina de Barcelona, a disposició del claustre, el qual no li va encomanar cap tasca, considerant que els seus serveis ja no eren necessaris. El mateix decideix marxar a Argentina on li han ofert ser catedràtic de cirurgia a la Universitat de Mendoza.

Finalment torna a Europa i s’instal·là a Andorra, on va obrir una clínica i va exercir la pràctica quirúrgica. Metre publica treballs sobre tumors cerebrals, mal de Pott, fractures, quists hidatídics i altres temes quirúrgics.

Ja jubilat, novament, torna a Barcelona on acaba els seus dies. Actualment l'Hospital de l’Institut Català de la Salut de Badalona rep el nom de l’Hospital Germans Trias Pujol.