Galeria de metges

Estudia la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona i es llicència el 1912. Tres anys després, es doctora a Madrid. Mentre tant, del 1913 al 1915, és metge de guàrdia de Cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, fins al 1925, exerceix de professor ajudant i s’encarrega de les classes pràctiques de la càtedra d'Anatomia Topogràfica i Operacions sota la direcció dels professors Morales Pérez i Joaquim Trias Pujol. Quan el 1926 s’inaugura l’Hospital Escola d'Infermeres de la Creu Roja de Barcelona, Garcia-Tornel és nomenat cap de Cirurgia General fins que, poc després, assumeix la direcció d’aquest Hospital.

El 1927, coincidint amb la Dictadura del general Primo de Rivera, és nomenat president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i exerceix el càrrec fins al 1931. Abans, l’any 1929, ha guanyat per oposició la càtedra de Medicina del Trreball de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.

Garcia-Tornel, home d'idees monàrquiques i catòliques, havia militat a les Joventuts Monàrquiques i, anys després, esdevé seguidor de Renovació Espanyola. És, també, vicepresident de l’Associació de Metges Catòlics Sant Cosme i Sant Damià.

Quan esclata la Guerra Civil, les seves conviccions polítiques i religioses el fan témer per la seva vida i abandona el país el 9 de setembre de 1936 per passar a l’Espanya “nacional”. Poques setmanes després de la seva incorporació al bàndol que s’ha alçat contra la República, és nomenat cap de l’equip quirúrgic de La Legión de Càceres. Poc després, es trasllada al front de Madrid i ocupa el mateix càrrec a l’Hospital de la Creu Roja de la capital.

Acabada la Guerra, torna a Barcelona i, immediatament, és designat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1948. A més, el mateix any 1939, és nomenat president del COMB per segon cop. El primer, amb la Dictadura de Primo de Rivera. El segon, quan el franquisme imposa als col·legis professionals l’obligació de col·laborar amb la repressió a través de les Comissions de Depuració. Gràcies a la seva influència als cercles governamentals, Garcia-Tornel aconsegueix que el procés de depuració dels metges no fos tant excessivament dur com inicialment es pretenia. Es materialitzen moltes amonestacions però poques inhabilitacions per a la pràctica professional.

Com a president del Col·legi s’oposa a la creació del “Seguro Obligatorio de Enfermedad” en considerar-lo una amenaça per al mutualisme, tant arrelat a Catalunya, i a l’exercici lliure professional.

Des del 1945, Garcia-Tornel esdevé representant dels metges espanyols a l’Associació Mèdica Mundial i, anys més tard, és escollit president del consell del 1956 al 1958. Membre de la Societat de Cirurgians Espanyols, de la Sociéte International de Chirurgie del International College of Surgeons i, entre d’altres, membre del Comité Internacional d’Accidents de Treball, el 1948, ingressa com a membre numerari a la Real Acadèmia de Medicina i, deu anys després, és elegit vicepresident d’aquesta institució sota la presidència d’Agustí Pedro i Pons. Al llarg de la seva vida, Lorenzo Garcia Tornel és distingit amb les Grans Creus de Sanitat i Beneficència, la Gran Placa de Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola, entre d’altres. A més, el 3 de desembre de 1970, la professió mèdica li ret homenatge amb la imposició de la Medalla d’Or del Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya, en un acte que té lloc a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Barcelona.